Últims dies de viatge

Bogotà es converteix en la nostra última parada abans d’agafar l’avió que ens tornarà cap a casa. Després d’onze mesos de viatge les sensacions es barregen. Les ganes d’abraçar als qui estimem i fa tant temps que no veiem, lluiten contra les ganes de voler seguir viatjant,

Els colors del Carib

Cartagena és de colors. La màxima expressivitat de la diversitat de tonalitats de les cases de la ciutat emmurallada, els vestits de les dones caribenyes que contrasten amb els colors més vius de la fruita que venen i que mostren sobre safates que duen al cap movent

Colòmbia colonial

Com la resta de l’Amèrica Llatina, Colòmbia té un passat tenyit de sang, d’històries cruels i injustes, protagonitzades pels colonitzadors espanyols. D’aquelles colònies en son testimonis ciutats i pobles que encara avui, conserven l’arquitectura típica, cases

La Colòmbia més cultural

Descobrim Medellín passejant entre les sinuoses i voluptuoses escultures d’en Botero. La ciutat natal d’aquest pintor i escultor reconegut mundialment per les seves figures arrodonides i de volums monumentals, es considerada la ciutat colombiana més moderna.

A ritme de Salsa

A ritme de salsa i sota la calor xafogosa del clima tropical descobrim Cali, una ciutat amb un encant especial.

L’aroma de cafè colombià

Acompanyats sempre del bon aroma i l’intens sabor del bon cafè ens endinsem al conegut i anomenat eix cafeter, regió geogràfica dedicada al cultiu d’aquest gra, apreciat mundialment per la seva alta qualitat. Així, com a reconeixement cultural d’aquest cultiu i

Petrificats a San Agustín

Per recórrer els 133 quilòmetres que ens separen de Popayán fins arribar a San Agustín triguem unes set hores degut al mal estat del camí i a les permanents pluges que han anat erosionant els marges i que han culminat en una forta esllavissada que ens barra el pas.

Amb el record de l’Inti Raymi, amb gust de chicha a la boca i les espurnes dels focs artificials encara brillant-nos als ulls, deixem Equador i ens encaminem cap a la frontera colombiana. Al contrari del que passa en

Arribem a Cuenca directament des de la frontera que separa Perú i Equador, després de moltes hores d’autocar des de Lima. La rebuda no podria ser millor. Tot i ser ja de nit, el carrer està atapeït de gent, la plaça  central es troba plena de paradetes de menjar i de

Amb els ulls tancats, la pell torrant-se al sol, el soroll del vaivé de les onades, el cant de les aus marines, la sorra que el vent mou amunt i avall i les bombolles que pugen cap a la superfície quan et submergeixes dins el remogut oceà Pacífic, ens impregnem de la costa