Amb el thanaka cap a l’escola

IMGP7585
Birmània podria ser un dels països més rics del sud-est asiàtic i trobar-se en una situació realment privilegiada a nivell mundial. En son testimonis no solament la seva situació estratègica entre la Xina, la India i el golf de Bengala sinó també a la gran quantitat de gas natural del que disposa, així com pedres precioses, sobretot jade, els nivells d’exportació dels quals són realment alts. Tot i això, és un dels països amb més alts nivells de pobresa estructural, on més d’un terç de la població viu sota els nivells de pobresa segons els índex de la ONU.

Però com ha arribat Birmània a aquesta situació? El 1947, Aung San, militar birmà i president de la Lliga Antifeixista per la Llibertat dels Pobles firma la independència de l’Imperi Britànic acabant amb una etapa colonial que deixa el país mig enfonsat en la misèria. Poc després, Aung San és assassinat per un grup de rebels del partit comunista que gestionen el país amb més pena que glòria fins que el 1962 s’imposa un règim militar que dura fins a l’actualitat. Tot i així des del 2011 els militars han canviat els uniformes per corbates i americanes, intentant donar una imatge més democràtica, però mantenint-se en el poder.

El 1990, però, i en un irrisori intent de democratitzar el país davant les també irrisòries pressions internacionals, es celebren eleccions que guanya de forma esbromadora la Lliga Nacional Democràtica, partit fundat i liderat per Suu Kyi, la filla de l’abans mencionat Aung San, ara convertit en heroi nacional. Davant la derrota, sense dubtar-ho, el govern militar anul·la els resultats i no cedeix el poder, il·legalitzant la Lliga Nacional Democràtica i condemnant a Suu Kyi a una sèrie d’arrestos domiciliaris i a reduccions de la seva llibertat de moviment que es prolonguen fins al 2010. Suu Kyi ha sigut una figura cabdal de la història birmana, famosa per l’oposició sempre activa al govern militar però també per haver rebut el premi Nobel de la Pau el 1991, premi que no podria recollir degut al seu arrest.  En els últims temps, ha estat molt criticada per la seva actitud massa cauta i suau davant l’extermini que està sofrint l’ètnia rohingya de Birmània. Alguns en critiquen cert conservadorisme, altres el fet de procurar per la seva ètnia amb un punt de despreocupació per les altres. La figura de la Nobel de la Pau, juntament amb una sèrie de marxes pacífiques dels monjos budistes en contra del govern, anomenades la revolució safrà (pel color de les seves túniques) i que acaben amb la intervenció violenta de l’exèrcit, centenars de morts i milers de desapareguts, són el que comença a fer visible internacionalment el conflicte al país asiàtic.

Una de les principals justificacions de l’exercici de la força per part de la junta militar és en pro de la unitat nacional, en perill constant, segons ells, davant la diversitat i pluralitat ètnica d’un país en el que es compten fins a 135 ètnies i un centenar de grups lingüístics diferents. Com expliquem en el post en el que començàvem a conèixer la problemàtica interètnica del país, la junta militar, així com totes les institucions de l’estat, formen part de l’ètnia Brama, majoritària amb un 68% del total de la població. Amb l’excusa de mantenir unit el país i, sobretot, de mantenir-se en el poder, son responsables de les més grans atrocitats contra els drets humans de la resta d’ètnies. Crema i extermini de pobles sencers, desplaçaments forçats, utilització de nens soldats o violacions en massa amb total impunitat per acabar amb les diferències ètniques han portat inevitablement a la creació d’una trentena de grups guerrillers. Tot i que en l’actualitat la majoria dels conflictes es troben en alto el foc, aquests han fet que les guerres civils siguin una constant del panorama socio-polític del país en els últims 50 anys.

Tant els conflictes interns del país i les situacions de guerra civil com els abusos de la junta militar han portat al desplaçament forçat de milers de birmans a fora de les fronteres del seu país, alguns en estat de refugiats i la majoria com a immigrants il·legals. Al llarg de la frontera tailandesa amb Birmània, 150 mil persones viuen en nou camps de refugiats, i el nombre d’immigrants il·legals, que augmenta sense parar, es calcula que podria arribar als tres milions de persones, un terç dels quals serien menors d’edat.

El fet que no es reconegui que en l’actualitat hi ha guerra civil, no atorga la consideració de refugiats als desplaçats birmans, el que els deixa en una situació molt pitjor i desemparats de l’ajuda internacional. Aquests es veuen obligats a viure en comunitats apartades de les ciutats, sense cap tipus de servei ni infraestructura i de les que difícilment en poden sortir ja que han d’evitar els controls policials i militars per no ser deportats o haver de pagar al funcionari corrupte de torn uns diners dels que no disposen. Fruit de la pobresa i la manca d’educació, en el millor dels casos acaben sent mà d’obra barata i malvivint en les comunitats, amb l’esperança de poder tornar algun dia al seu país.

Davant d’aquesta problemàtica, nombrosos projectes de diferents ONGs es duen a terme a la zona fronterera de Tailàndia amb Birmània. Un dels pobles amb més desplaçats és Mae Sot, i és on hem conegut Colabora Birmania, una organització que treballa a la zona des de fa 5 anys. En Marc Comas, un dels fundadors de l’ONG va passar un dia amb nosaltres explicant-nos la seva història, ensenyant-nos els seus projectes i fent-nos partícips de la seva tasca.

L’objectiu principal de Colabora Birmania és la protecció del menor. La falta de recursos amb els que sobreviuen els immigrants il·legals, les carències alimentàries, la manca d’assistència mèdica i de possibilitats d’escolarització situen en una greu situació de vulnerabilitat als menors desplaçats. En algunes ocasions, aquests, són víctimes de treball infantil, de xarxes de tràfic de menors i fins i tot d’explotació sexual.

IMGP7570

Davant d’aquesta problemàtica Colabora Birmania ofereix protecció als infants i adolescents basant-se en el pilar fonamental de l’escolarització. Degut a que des de ben petits, nens i nenes son força de treball útil a casa o al camp, en algunes ocasions és difícil que les famílies enviïn els seus fills a l’escola. Per assegurar l’assistència dels alumnes als centres, se’ls ofereix un àpat diari, fet que representa un cert estalvi de manutenció del menor per part de la família a la vegada que li aporta els nutrients necessaris. Tot i així, es registren nivells d’assistència més baixos en les temporades en que hi ha més feina al camp. El fet d’escolaritzar-los també serveix per tenir un cert control del número de menors que hi ha a la zona, cosa que en moltes ocasions ha fet que s’intervinguessin casos de tràfic de menors. Colabora Birmania es coordina amb el Ministeri d’Educació Tailandès per tal de que aquest gestioni les cèdules d’identitat als alumnes que assisteixen a les escoles, cosa que és vista com un incentiu més per anar-hi, alhora que atorga certa protecció institucional als infants que en gaudeixen.

IMGP7588

Ningú coneix les necessitats d’una zona com les persones que hi viuen i hi treballen, per això Colabora Birmania no ha basat les seves actuacions en la creació de nous projectes, sinó en reunir fons i ajudar a coordinar alguns projectes ja existents de manera que aquests poguessin ser més sostenibles, poguessin arribar a més persones i s’ocupessin de les necessitats reals dels menors.

Després de que en Marc ens faci una breu presentació sobre Colabora Birmania a les seves oficines, ens carrega a la seva pick up i ens dirigim a la guarderia Chicken School. Allà, 95 infants de dos a set anys dividits en quatre classes diferents ens reben amb somriures a les cares i thanaka a les galtes. Quan arribem els més grans estan fent matemàtiques, uns altres repassen els noms dels animals en anglès i els petits surten a jugar al pati amb uns gronxadors que els han construït des d’un centre de formació laboral que forma part d’un altre projecte de Colabora Birmania.

IMGP7577

A la Chicken School podem conversar una estona amb els quatre mestres que atenen a tots els alumnes i ens expliquen, amb en Marc, com en tant sols cinc anys han doblat el nombre d’infants atesos i han pogut ampliar la infraestructura i el número de personal oferint més serveis als menors, gràcies a les aportacions de Colabora Birmania.

IMGP7544

Després de jugar una estona amb ells al pati on ens mostren orgullosos els nous gronxadors, els petits fan cinc minuts de meditació per no assentar-se esverats a dinar. Amb alguna excepció, ens estranya veure tots els petits prenent-se molt seriosament l’estona de meditació en la que una professora aconsegueix una estona de calma i silenci absolut abans de que els petits seguin a taula on les mestres els serveixen un bon plat d’arròs amb verdures.

IMGP7583

Quan a la Chicken School comencen a dinar, nosaltres anem a l’escola Km 42. En arribar, els 400 infants de dos a dotze anys que hi estan escolaritzats han acabat de dinar, i estan fent una estona d’esbarjo abans de tornar cap a classe. Colabora Birmania, junt amb una altra organització local, assumeix les despeses d’escolarització i també ofereix un àpat diari a tots els alumnes, han construït noves infraestructures, com un menjador, tres dormitoris i diferents aules, entre elles una d’informàtica. A l’escola mateix també hi viuen 45 alumnes orfes o que viuen molt lluny del centre i que no podrien mantenir l’escolarització.

IMGP7610

Tot i que nosaltres no els varem visitar, a banda de la Chicken School i l’escola Km 42, Colabora Birmania te altres projectes a Mae Sot, com son l’orfanat Save House, un centre de formació professional o un equip mèdic mòbil que accedeix a les comunitats més remotes per tal d’oferir assistència mèdica. Si els voleu conèixer no dubteu en informar-vos en www.colaborabirmania.org  o, si passeu per Mae Sot, de fer-los-hi una visita.

Nosaltres ens quedem amb una barreja de sensacions. Per una banda, un regust amarg després de conèixer la situació de Birmània, el règim genocida que sotmet violentament les diferents cultures del país, i obliga a migrar a milers de persones que ho han perdut tot. Per altra banda, però, un regust dolç havent conegut els nens i nenes que gaudeixen d’una millor qualitat de vida gràcies a projectes com els de Colabora Birmania.

Advertisements
Anotació | Aquesta entrada s'ha publicat en Birmània i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Amb el thanaka cap a l’escola

  1. Retroenllaç: Caminant i navegant rumb al Llac Inle | un món de mons

  2. Reblogged this on Tanmateix and commented:
    Colabora Birmania

    M'agrada

  3. antoni ha dit:

    Una lectura que fa brollar un munt d’emocions. Com dieu, amargues (molt amargues) les unes i dolces les altres. Endavant amb el bloc!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s