La Gran Barrera, conservar els secrets del corall

La Gran Barrera de Corall amaga milers de secrets entre els seus esculls: infinitat de colors i formes diferents  de coralls, peixos de les tonalitats més intenses que un es pot imaginar  i vida, sobretot molta vida que s’endevina arreu.

Tot i l’aspecte de planta que presenten els coralls, i al contrari del que es creu popularment, aquests éssers son colònies de petits animals anomenats pòlips. Hi ha dos tipus de coralls, els durs i els tous. Els primers reben aquest nom degut a l’exosquelet calcari que els propis pòlips secreten i habiten. Els tous, en canvi, no formen cap estructura sòlida. És precisament l’esquelet calcari dels coralls durs el que conforma les estructures que donen forma a aquest ecosistema, els esculls de corall.

El creixement d’aquests esculls depèn dels diferents tipus d’espècies de corall, poden variar des d’uns mil·límetres a uns pocs centímetres l’any. Aquest creixement tan lent fa que siguin espècies molt vulnerables davant dels impactes ambientals que les amenacen i amb una baixa capacitat de recuperació.

Batejada, merescudament, amb el nom de “Gran Barrera”, és l’organisme viu més gran del planeta. Es considerada una de les set meravelles del món i les seves formes fluctuants es poden observar des de l’espai exterior. Els esculls de corall que la conformen ocupen una extensió de 2300 quilòmetres de llarg i cobreixen 344.400 quilòmetres quadrats.

Situada a la costa de Queensland, al nord-est Australià, en tota la seva extensió, la Gran Barrera ocupa fins a 14 graus de latitud, el que li proporciona diferents característiques al llarg del seu recorregut creant diferents hàbitats, des d’aigües costaneres someres fins a profundes aigües oceàniques. Així, la gran diversitat d’hàbitats que conformen els esculls formats per més de 600 espècies diferents de coralls es reflexa en una gran biodiversitat. En els més de 3000 esculls coral·lins que constitueixen la Gran Barrera hi habiten des d’animals microscòpics com el plàncton, fins a algunes de les espècies més grans del planeta, com la balena franca austral.

D’entre els secrets que allotja el Parc Natural de la Gran Barrera podem trobar extensions de més de 6000 quilòmetres quadrats de plantes marines que al seu torn son l’hàbitat de milers d’espècies: més de 1625 espècies de peixos que viuen entre els coralls, més de 3000 espècies de mol·luscs, 630 espècies d’equinoderms com estrelles de mar i eriçons, 14 especies de serps marines que crien entre els esculls, 215 espècies d’aus marines que s’hi alimenten, sis de les set espècies de tortugues marines existents al planeta, 30 espècies de cetacis, 133 especies de taurons i rajades i una de les poblacions de dudongs més importants del planeta.

Aquesta gran diversitat el converteix en un dels ecosistemes més complexos del món i d’una riquesa natural, única i importantíssima de conservar davant els impactes que amenacen aquestes comunitats ecològiques.

Els mars i oceans del nostre planeta estan sotmesos a una forta sobreexplotació pesquera que fa minvar els recursos marins, suporten un alt grau de contaminació i  destrucció de l’hàbitat i, a més, es veuen amenaçats per l’augment de temperatura que comporta el canvi climàtic. La Gran Barrera de Corall es veu amenaçada, doncs, de la mateixa manera per tots aquests impactes, especialment afectada pel Canvi climàtic i la pressió turística a la que es veu sotmesa.

Els coralls son espècies molt sensibles davant dels canvis de temperatura que provoquen el seu emblanquiment podent arribar a provocar la mort de l’organisme, amenaçant l’escull i tota la biodiversitat que hi habita. Les altres espècies de plantes i animals de l’ecosistema també veuen afectat el seu comportament i distribució degut a l’augment de temperatura.

Des de l’antiguitat les societats dels aborígens australians i els illencs de l’Estret de Torres han estat vinculades culturalment i espiritualment a la Gran Barrera de Corall i encara avui mantenen moltes de les seves tradicions relacionades amb els recursos que el corall els ofereix. L’impacte més greu però, ha estat degut a la massificació del turisme en els darrers anys. Cada any es submergeixen a la Gran Barrera milions de persones desitjoses de conèixer els secrets que amaguen els esculls.

Davant la importància de la conservació d’aquest ecosistema hi ha diverses figures de protecció i gestió. El 1975 va ser declarat el Parc Marí de la Gran Barrera de Corall, el 1981 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat i el 2007 va ser declarat Patrimoni Nacional per part del govern australià. La gestió del parc es porta a terme a través de GBRMPA (Great Barrier Reef Marine Park Authority), que s’encarrega de la legislació i el seu compliment, l’investigació al Parc i la sensibilització per a la conservació dels ecosistemes. Però, a banda de les figues legals que existeixen, cadascú de nosaltres pot ajudar a conservar els mars i oceans i al seu torn aquest magnífic ecosistema, la Gran Barrera de Corall.

En visitar els esculls hem d’intentar fer-ho amb el menor impacte possible, seleccionant i triant les empreses i vaixells que ofereixen aquesta activitat tenint en compte el seu compromís  mediambiental i respectuós amb l’ecosistema. Així mateix, també podem reduir el nostre impacte ambiental ajudant a combatre el Canvi climàtic, la contaminació i la sobreexplotació dels mars i oceans de tot el planeta i ajudar així a la seva conservació.

Davant la immensitat que ens ofereix l’oceà, l’espectacularitat de les tonalitats que ofereixen els coralls i els milers de formes de vida que s’amaguen entre els esculls se’ns desperta admiració i respecte cap aquesta meravella marina, però també ens inquieta  pensar que degut a l’acció del ser humà, aquest  complex ecosistema podria arribar a desaparèixer.