A ritme de salsa i sota la calor xafogosa del clima tropical descobrim Cali, una ciutat amb un encant especial.
Com a capital mundial de la salsa aquesta entranyable localitat viu bolcada totalment cap aquest ball. Així, tot i que la salsa no és originaria ni de Colòmbia ni de Cali, aquesta ciutat és un referent mundial on arriba gent d’arreu del món a aprendre els bellugadissos passos d’aquest ritme de fusió d’influències afro caribenyes i europees. Els experts no s’atreveixen a atribuir l’origen d’aquest ball a un lloc concret, tot i que es coneix que cap als anys 60 es comença a utilitzar el nom de “Salsa” per aglutinar tots els ritmes i balls cubans que arribaven aleshores des de Cuba cap a Nova York. Existeixen diversos estils de Salsa i Cali marca tendència amb el seu estil propi, la salsa calenya, caracteritzada per ràpids moviments de cames i malucs. Així, arreu, hi ha gent ballant i suant al ritme de la música, per parelles o per grups, a les places, a les acadèmies, als hostals i als milers de garitos de Salsa que inunden la ciutat.
Cali és una ciutat molt rica culturalment. A banda dels centres de ball, teatres, museus, galeries d’art i centres culturals ofereixen una gran oferta per a tot tipus de gustos. Passejant pels carrers i places, el que més ens enamora és l’alegria i el caliu de la seva gent, amb un caràcter molt proper i afable. Ens agrada el batibull, el soroll i els colors i olors dels mercats, on es barregen venedors de roba i sabates, amb cridaners que ofereixen fruita i altres més tímids que venen les seves pocions per a tot tipus de mals.
No es tracta d’una ciutat de cases i edificis bonics, l’arquitectura és més aviat senzilla i maldestre ja que antigament, aquesta zona, la Vall del Cauca, no va patir la influència colonial ni el desenvolupament arquitectònic a la que es van veure sotmeses altres ciutats de Colòmbia. Però aquesta ciutat té un encant especial del que gaudim meravellant-nos amb l’art al carrer, reposant a les places veient com transcorre la vida atrafegada dels seus habitants, assaborint el cholao, una amanida de fruita acompanyada de gel raspat, llet condensada i xarop dolç.
Passegem per la vora del riu en un intent desesperat de trobar ombra i descobrim l’església de l’Ermita, una construcció plena de detalls, que crida l’atenció enmig dels alts edificis del centre de la ciutat. Al capvespre pugem cap al parc de la Capella de San Antonio, des d’on podem contemplar unes vistes privilegiades de tota la ciutat.
Recorrem els 115 km que ens separen de Cali per arribar a Buenaventura, ciutat important per ser el principal port colombià a la costa pacífica. Nosaltres ens hi apropem tan sols per poder agafar una barqueta que ens porti fins a la Bahía de Málaga, on suposadament podrem tornar a veure les balenes geperudes que havíem pogut observar a Equador i que tan ens havien sorprès. De Buenaventura caminem els quatre carrers que ens separen de la terminal d’autobusos fins al port i passegem tan sols per allà ja que ens han explicat que no és una ciutat massa segura. El port és ple de vida, gent pescant, descansant, bevent i fins i tot jugant a jocs de taula mentre veuen passar la tarda de cara a l’oceà Pacífic.
Una barqueta ens porta fins la Bahía de Málaga, on hem d’agafar una moto per arribar a la platja de Ladrilleros. L’emoció i les ànsies ens fan preguntar, tan sols arribar, com podem fer per anar a veure les balenes geperudes i la decepció és descomunal quan els habitants del petit poblet ens expliquen que ens hauríem d’esperar dues setmanetes. Tot i que ens entristeix profundament no poder tornar a veure-les, ens alegra el motiu pel qual els barquers no poden portar als turistes a veure aquests gegants mamífers marins que estan en plena època de reproducció i no les volen destorbar.
Així, no podem veure balenes, però gaudim de les platges del remogut i brau oceà Pacífic, a la platja de Ladrilleros i la platja de la Barra, envoltats d’un paisatge d’allò més tropical, exòtic i salvatge. Descansem un parell de dies, penjants sobre les hamaques i a la platja, entre bellugadissos crancs que van amunt i avall per la sorra, perseguits pels nens i nenes del poble.