Últims dies de viatge

Bogotà es converteix en la nostra última parada abans d’agafar l’avió que ens tornarà cap a casa. Després d’onze mesos de viatge les sensacions es barregen. Les ganes d’abraçar als qui estimem i fa tant temps que no veiem, lluiten contra les ganes de voler seguir viatjant, seguir vivint descobrint, coneixent i meravellant-nos cada dia.

Passejant per Bogotà, pels carrerons colonials del barrio de la Candelaria, per la Plaza Bolívar i  pel centre històric, gaudim de la calidesa dels colombians i colombianes i aprofitem els últims sospirs que ens queden del que ara ens sembla que ha estat un somni, com si ens quedés massa allunyat de la nostra realitat més immediata.

Des de les alçades del Cerro Montserrate, a la vora de la petita església que allotja una moreneta, amb la ciutat als nostres peus, ens ve al cap inevitablement la nostra terra i la nostra gent. En poques hores abraçarem família i amics.

Ens fa pena. Ens fa molta pena que el nostre gran viatge s’acabi, no podem evitar pensar en la següent aventura. Tant de bo que aquell tòpic que tothom ens diu quan li expliquem l’any que deixem enrere: “aprofiteu ara que aquestes coses només es fan un cop a la vida” no sigui veritat. Tant de bo que si ho desitgem molt, si ho volem amb força, trobem la manera de viatjar, així com ho hem fet en aquest viatge o redescobrint noves maneres de viure en nous indrets i conèixer tots els mons existents en el nostre increïble món, aquest món de mons que tan ens agrada.

Hem conegut gent d’arreu. Estem agraïts de totes aquelles persones, habitants dels indrets més remots, que ens han acollit i ensenyat altres maneres de viure i d’entendre el món. També, estem agraïts d’aquelles persones que no havent estat tan amables creuant-se en el nostre camí també ens han obert la ment i ens han omplert, de ben segur, de més paciència.

Hem conegut molts viatgers amb qui hem compartit experiències i vivències, alguns s’han convertit en grans i bons amics, que encara que ens separi la distància, viatjaran per sempre més amb nosaltres.

Tot ens ha marcat, per bo o per dolent, hem aprés. Han estat onze mesos molt intensos, descobrint indrets increïbles. Hem deixat una part de cadascun de nosaltres a cada raconet de món per on hem passat i estimat.

Cada vegada que hem marxat d’algun lloc, no podíem deixar de mirar enrere, pensant que potser no tornaríem a contemplar aquella meravella, però les ganes de seguir coneixent ens feien tirar endavant tancant els ulls i recordant tot el que havíem viscut. Ara que ja s’ha acabat ens envaeix una forta sensació d’enyorança, però seguirem viatjant. Viatjarem per la nostra imaginació, revivint tot el que hem viscut i sobretot creant nous projectes per viure.