Varament intencional de les orques de Punta Norte, Península Valdés

1

En el nostre viatge pel món tan sols hi havia un destí inamovible i en el que havíem d’arribar en unes dates concretes: Península Valdés, Argentina.

Fa anys la nostra admiració pels mars i oceans ens va portar a les nostres mans el llibre de Juan Carlos López:” Orcas, Entre el mito y la reallidad”.  El llibre havia estat tan sols un préstec d’un amic, de manera que en trepitjar Buenos Aires i amb l’objectiu d’adquirir el llibre comencem el que serà una veritable odissea per totes les llibreries de la ciutat. Després de nombroses passejades, finalment el trobem en un quiosquet de llibres de segona mà.

Juan Carlos López va treballar com a guardafauna  en Punta Norte, Península Valdés, entre els anys 1974 i 1986. Durant les més de 21.000 hores  d’observació al mar que va dedicar a la protecció dels lleons i elefants marins, així com de la resta de patrimoni natural de la zona, va quedar captivat per les orques. Durant els avistaments dels grans mamífers dibuixava les aletes dorsals i la taca blanquinosa del dors de manera que va aconseguir identificar tots els individus del grup social que resideix en la zona. En els seus estudis va reconèixer també estratègies socials dins el grup, entre elles com les orques adultes ensenyen als exemplars més joves a caçar.

Gràcies a les seves publicacions va aconseguir desmitificar la imatge de les orques com a assassines de balenes, devoradores de foques i enemigues de l’ésser humà. Actualment es dedica a la divulgació sobre la biologia, comportament i ecologia d’aquests grans mamífers marins, així com a la conscienciació de quines son les amenaces que afecten a l’espècie i possibles mesures de conservació.

Per arribar a Península Valdés ho fem via Puerto Madryn, on lloguem un cotxe que, durant cinc dies, serà el nostre transport i casa mòbil. Ens desplacem fins a Puerto Pirámides, un petit poblet costaner encantador que viu del turisme de les balenes. Cada casa, bar, hotel i restaurant té com a mínim un ós de balena al seu jardí. Puerto Pirámides es converteix en el nostre camp base durant les poques hores nocturnes que no som a Punta Norte.

Punta Norte és un paratge natural increïble. Quan la marea baixa deixa al descobert la restinga rocosa recoberta d’algues d’un verd molt intens que contrasta amb el blau de l’oceà. A la platja pedregosa les colònies de lleons marins sud-americans (Otaria flavescens) descansen després del que ha estat la seva època de reproducció. El relaxant soroll del flux i reflux de les ones sobre els còdols que reposen entre la sorra i el mar tan sols es silencia per moments, quan els joves lleons marins gosen irrompre a la colònia que el mascle dominant defensa amb feroços gemecs i intens de baralles, sense moure’s excessivament de  la seva posició. Mentrestant, les criés nascudes dos mesos abans aprofiten el descens del nivell del  mar durant la baixada de la marea per millorar les seves tècniques de natació. Entre la vegetació més propera a la platja corren cuis i armadillos que s’amaguen entre els matolls.

En les nostres hores d’espera el Sol pica fort i el fort vent patagònic no dona descans. De tant en tant, a banda de les colònies de lleons, un simpàtic pingüí de Magallanes  o un gegant elefant marí  ens distreu durant la seva arribada a la platja.

Però sense dubte, el més espectacular de Punta Norte, és la població d’orques resident a la zona que, quan arriba el mes de març i fins a meitats d’abril, aprofitant les colònies de lleons marins que, amb les seves cries acabades de néixer, descansen a la platja, surten a caçar-ne alguns exemplars. Aquest esdeveniment es coneix com a varament intencional ja que el gran mamífer marí arriba a treure de l’aigua gran part del seu voluminós cos, entre vuit i trenta segons, per poder caçar les cries de lleons marins, que despistades, neden o caminen prop de la costa.

Les tècniques de varament intencional canvien d’una orca a l’altra, a més, no tots els individus varen ja que es perillós i podria provocar que l’animal no pogués tornar al mar i en conseqüència la seva mort. De fet, els grans mamífers marins comencen ja als sis mesos de vida a practicar amb recaptures de preses que han caçat els individus adults o realitzen varaments en zones molt inclinades on no hi ha lleons marins i sempre custodiats per un adult que, en cas de no poder tornar cap al mar, l’ajuda movent el seu enorme cos. A vegades, després d’aconseguir la seva presa, el cetaci no la mata sinó que la porta a uns 200 o 300 metres de la costa i tot el grup juga en una mena de caça col·lectiva, llençant-lo per l’aire i passant-se’l amb la boca i la cua.

Aquest gran espectacle que ofereix la natura es pot contemplar durant aproximadament sis hores, tres abans i tres després de la marea alta, sent les millors condicions per veure-ho amb poc vent i mar tranquil·la. Durant les hores que ens passem mirant cap al gran blau les orques ens obsequien amb els seus jocs i moments de descans a la llunyania, però l’adrenalina se’ns dispara quan, apropant-se a la costa, comencen el patrullatge per buscar aliment en formació i de forma coordinada entre els diferents individus que integren el grup.

Aprofitant el descuit de les femelles de lleons marins i la inexperiència de les seves cries, les orques neden paral·leles a la costa i espien en posició vertical per triar quina serà la seva presa. Des de la costa, veiem com la imponent aleta dorsal s’apropa a la colònia de lleons marins i amb un violent moviment d’aleta caudal es llança cap a la costa. El gran mamífer hauria d’haver sortit de l’aigua per envestir la cria. Movent l’aigua del seu voltant hauria confós més a les seves preses i amb moviments laterals del seu gegant cap haguria agafat el lleonet marí amb les seves potents dents. A continuació, amb bruscos balancejos dorsoventrals hauria aconseguit tornar al mar i nedar fins a la resta del grup d’orques que l’esperarien per compartir l’aliment. Però el fort vent patagònic i les onades que ha aixecat al mar, fan que a últim moment el gran mamífer no surti de l’aigua ja que el varament podria haver estat mortal en no poder recular cap al mar. Agafa una cria que neda despistada prop de la vora i, ara si, veiem com s’allunya buscant la resta d’orques que esperen el festí.

L’orca (Orcinus Orca) és un cetaci odontocet, és a dir, a diferència de les balenes que pertanyen al subordre misticets, presenta el crani asimètric i té dents. La seva coloració negra contrasta amb dues taques ovalades de color blanc, una a cada costat de l’ull, a més d’una taca també blanquinosa darrere l’aleta dorsal. Ambdós s’utilitzen per a la identificació dels individus. Existeix dimorfisme sexual, el que permet reconèixer si és mascle amb l’aleta dorsal triangular, alta i recta, mentre que les femelles la tenen corbada cap enrere, com les cries i els mascles més joves.

La seva alimentació es carnívora i es basa principalment de peixos, tortugues marines, lleons marins, morses, aus marines, altres cetacis i fins i tot balenes, depenent de la disponibilitat d’aliment. A Península Valdés, a part de peixos, les orques s’alimenten de lleons marins, mitjançant el varament intencional. En poques ocasions també s’ha registrat com caçaven amb aquesta tècnica pingüins de Magallanes i fins i tot algun elefant marí. Tenen una amplia distribució geogràfica, ocupant des de les regions polars fins els tròpics i subtròpics. No realitzen llargues migracions, tan sols desplaçaments locals segons la disponibilitat d’aliment.

Aquests increïbles mamífers marins es troben amenaçats per les captures per ser exhibits en aquaris, per la sobrepesca, per xocs amb embarcacions en zones de migració i per la degradació del seu hàbitat. Al llarg de la història, la humanitat ha provocat la mort de moltíssimes orques o bé les ha capturat per treure’n benefici, en canvi tan sols es coneix un atac d’una orca en llibertat cap a una persona.  En captivitat aquests grans cetacis viuen tan sols de cinc a deu anys de vida, en front als 50 anys que poden viure les femelles en llibertat (80 anys és el màxim registrat) o els mascles que en viuen 29 anys (60 anys és el màxim registrat).  En les piscines on s’exhibeixen tenen els moviments molt limitats, tan sols poden nedar en cercle, la llum és artificial i el soroll del públic irrita profundament aquests animals que, a més, no poden caçar. Si bé és cert que s’han registrat nombrosos atacs d’orques als seus entrenadors s’hauria de reflexionar sobre les causes ja que els animals no estan gaudint d’una vida digna. Amb aquestes dades s’hauria de deixar de veure aquests magnífics animals com una amenaça i lluitar per a la seva conservació en llibertat, de nosaltres depèn que no es captivin més orques.

IMGP7422

Gaudint de la seva llibertat hem passat cinc dies molt intensos a Punta Norte, de nervis i emocions, on les orques ens han recompensat amb la seva elegància. Península Valdés ofereix un altre espectacle que ha de ser increïble, entre els mesos d’agost i novembre, arriben cada any balenes franques australs per reproduir-se. Ens encantaria tornar durant aquesta època i gaudir de la bellesa dels gegants marins.

IMGP9523

Anuncis
Anotació | Aquesta entrada s'ha publicat en Argentina i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Varament intencional de les orques de Punta Norte, Península Valdés

  1. Montse ha dit:

    Amb les fotos i l’explicació, puc gaudir també intensament d’aquest gran espectacle marí.
    Gràcies.!!!

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Gracias Argentina. Que bueno que viniste! | un món de mons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s