Els h’mong a les terrasses de Sapa

1

Portem sis hores dormint en un autobús quan arribem a Sapa, la ciutat més alta del Vietnam. Sortint de Hanoi hem remuntat fins als 1600 metres per Cao Lai, una de les zones més muntanyoses de la regió, movent-nos entre les corbes d’una carretera estreta fins a l’exageració, elevant-nos més que els núvols que ara resten sota nostre formant un mar espès i blanquinós. La vall en la que es troba Sapa s’escampa a la falda del majestuós Phan-Xi-Pang, el pic més alt de tot Indoxina. A mesura que ascendim per la carretera, la càlida temperatura de Hanoi ha anat baixant dràsticament i a les quatre del matí, quan per fi arribem a Sapa, una fina capa de rosada cobreix totes les plantes responent als dos graus negatius de temperatura que ens donen la benvinguda. El conductor del bus, però, ens regala tres hores de son tranquil·la i càlida, deixant-nos-hi dormir fins les set del matí, quan el Sol ja ha superat les muntanyes mes pròximes i comença a escalfar el poble.

sapa editat (1)

Com a Dalat, el clima fresc de Sapa va convertir la ciutat en una bona zona d’estiueig pels colons francesos del segle passat que hi van construir gran quantitat de palauets d’estil colonial que rodegen el gran llac de la ciutat reflectint-s’hi com ho farien en un immens mirall. Mentre descobrim Sapa poc a poc buscant lloc per dormir i esmorzar, un grup de dones dels poblets del voltant ens segueix i ens va donant conversa. Cada matí arriben al centre de la ciutat buscant turistes morts de fred i mig adormits com nosaltres per vendre’ls-hi des de joies o roba fins a trekkings i curtes estades a les seves cases o homestays, com en diuen elles. La seva pell està torrada pel sol i el fred de les muntanyes, les seves mans tenyides de blau de treballar les joies que venen i el temps parla en les arrugues de les seves cares. Tenen una fisonomia força diferent de les altres persones del país, ens semblen més atractives, amb uns trets marcats, els ulls grans i ametllats i ens regalen constantment amplis somriures que, en la majoria d’elles, deixen entreveure reflexos daurats i platejats en les seves dents postisses. Però el que crida més l’atenció es la seva indumentària. Van vestides de color negre amb brodats i cosits de colors a les mànigues que alegren les seves fosques camises i pantalons curts o faldilles. Per protegir-se del fred tapen la part de les cames que queda descoberta, amb una mena de polaines de vellut negre, decorades també amb fils de colors. Malgrat les baixes temperatures, i tot i que algunes s’han modernitzat i porten bambes de muntanya o botes de pluja, la gran majoria calcen sandàlies. Embolicats al cap, porten mocadors de colors blaus, verds o roses pastel i com a ornamentació, braçalets i arracades en forma de grans anelles, platejades i de color coure, que contrasten amb la tonalitat torrada de la seva pell. Les seves arracades tenen per elles un fort valor espiritual, ja que tenen la propietat de connectar cos i ànima. A l’esquena, a mode de motxilla, hi porten lligats grans cistells de vímet carregats d’hortalisses o arròs per plantar.

Son les h’mong, les dones d’una de les ètnies amb més presència a Sapa i a les terres altes del Vietnam. Provenen de Sibèria i fa més de 300 anys van emigrar cap a les terres del sud de Xina, Laos, Cambodja, Tailàndia i Vietnam. A les valls de Sapa hi viuen al voltant d’unes 600.000 persones pertanyents a aquesta ètnia. Es van instal·lar en aquesta zona muntanyosa del Vietnam, llavors gairebé deshabitada degut a la dificultat de ser cultivada, però de la que van saber treure profit cultivant la terra mitjançant un sistema de terrasses que arriben fins als cims de les muntanyes més altes. Així, tant homes com dones treballen en el cultiu de l’arròs, no obstant moltes dones es dediquen a l’artesania, dissenyant increïbles joies i teixint robes que desprès venen als turistes en una incessant recerca de clients. És per aquest motiu que a Sapa tan sols veiem que vesteixen els seus vestits tradicionals les dones.

Sapa és un poble petit i es veu ràpidament. L’incentiu de venir fins aquí és poder visitar els poblets dels voltants, perdre’s entre les valls i observar la grandiositat de les muntanyes de les terres altes pujant-ne les gegantesques escales que son les seves terrasses. Segons ens diuen al punt d’informació de Sapa, per fer-ho hem de contractar un guia (allà mateix, es clar) i seguir les seves passes pels laberíntics camins que connecten tots els pobles, tant difícils de transitar pels occidentals no acostumats a embrutar-se les botes de fang. Lluny de fer-los hi cas, ens comprem un mapa de la zona i amb l’ajuda del mòbil del David i les seves modernes aplicacions aconseguim descobrir durant tres dies la vall de Sapa pel nostre compte sense cap problema.

El primer dia anem fins a Cat Cat, el poblet més proper a Sapa. Durant l’excursió s’intueixen les primeres terrasses que veurem entre les muntanyes, els nens juguen amb el bestiar que corre lliure per la vall mentre les dones intenten vendre insistentment la seva artesania als turistes que passegen per la zona. Fa un fred que pela, així que de seguida que s’amaga el Sol decidim anar a sopar un hot pot ben calentó, una sopa amb verdures i carn que ensserveixen en una olla amb foc i que ens preparem nosaltres mateixos a taula. Després de planejar la ruta de l’endemà  anem cap a l’hostal a gaudir de la manta elèctrica que ens ha escalfat el matalàs.

Es dur sortir del llit i abandonar l’escalfor de les mantes però el paisatge que ens espera val la pena. El segon dia fugim de les rutes convencionals que marquen tots els mapes i ens aventurem per caminets alternatius fins arribar a Ta Phin, un poblet on viu l’ètnia dao do. Aquests vesteixen exactament igual que les dones h’mong, amb l’única diferència que els mocadors que cobreixen el cap son de color vermell i deixen entreveure els seus caps rapats i les seves celles totalment depilades. Durant la ruta que ens porta a Ta Phin, els camins que transitem no son concorreguts pers turistes, tan sols pels habitants de la zona que traginen amunt i avall amb les seves eines d’agricultors i les dones amb els seus cistells plens d’artesania. Pel camí, passem per  Ma Tra, un dels pobles que més ens agrada, autèntic i gens turístic, composat per quatre casetes enmig de les valls i terrasses enfangades plenes d’aigua, on la vida transcorre aliena a les massificacions de Sapa. Aquí, fins i tot els homes h’mong vesteixen els seus vestits tradicionals, armilles i pantalons negres amb bordats de colors a les seves mànigues.

Però és en la ruta que recorrem l’últim dia quan veiem la màxima esplendor de les famoses terrasses de Sapa. Caminem cap al sud passant per Lao Chai i arribem fins a Ta Ban. Aquesta zona es molt més turística, a diferència de la que havíem descobert el dia anterior, tot i així entenem el perquè de la massificació ja que les vistes panoràmiques que ens ofereixen els camins per on ens perdem son espectaculars, terrasses i més terrasses d’arròs s’estenen al nostre davant mostrant-nos la seva immensitat, perfilant a mode de grans escales les muntanyes de la Vall de Sapa.

Un espectacle de música, balls tradicionals i batucada a la plaça del poble ens sorprèn mentre passegem durant la nostra última nit a les muntanyes. Descobrim que els nois joves acudeixen al ball mostrant els seus dots musicals, cadascun amb el seu instrument, intentant impressionar la noia més maca i trobar així parella.

Després de gairebé tres mesos i mig viatjant pel sud est asiàtic, acompanyats sempre d’una calor xafogosa, Sapa ens ha acollit amb un fred del qual ens em escapat tots constipats. Però marxem contents d’haver conegut les simpàtiques i atractives dones de la vall i meravellats amb la bellesa de les seves muntanyes.

2 (181)

Aquesta entrada s'ha publicat en Vietnam i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Els h’mong a les terrasses de Sapa

  1. Retroenllaç: Càm on Vietnam | un món de mons

  2. Oscar ha dit:

    Impressionants les terrasses de cultiu a les muntanyes!!! Sembla l’obra d’un escultor.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s