Hoi An, la ciutat de les llums

e1

Amb un centre històric digne del títol que ostenta com a Patrimoni de la Humanitat i  cuidadíssims edificis d’entre els segles XV i XVI on s’hi observen clarament les influències xineses, japoneses i franceses, Hoi An ens captiva des del primer moment. Ens deixem atrapar per les seves parets pintades de groc i blau i pel toc rústic que li donen el pas del temps, els líquens i la humitat, que ens transporten inevitablement al passat més remot. Ens captiven la infinitat de llums i fanalets de tots els colors que es troben en cada punt de la ciutat, a les botigues, edificis públics, ponts, fins i tot baixant pel riu en forma de llanternes flotants. La pluja que fa uns dies que ens acompanya ens dona una treva per a que puguem gaudir d’aquesta preciosa ciutat perdent-nos entre els seus carrers estrets.

Ja al segle I AEC, Hoi An va ser una gran ciutat costanera amb un dels ports més importants de tot el sud est asiàtic i ara resta com una petita ciutat de províncies, amb un casc històric molt cuidat i pertorbat tant sols pel turisme que l’envolta i l’atrapa, el congela en el temps i que malauradament n’ha convertit gairebé tots els secrets arquitectònics en restaurants i botigues de souvenirs.

Creixent a la riba del riu Thu Bou, Hoi An encara compta amb un important port pesquer i de mercaderies i un dels mercats més autèntics i amb més vida que hem vist en tot Àsia i on se’ns fa la boca aigua tastant algunes de les delícies mes bones de la zona. Aquí descobrim els bahn, unes truites d’arròs fregit amb gambes que es mengen enrotllades en pasta d’arròs i verdures acompanyades de salsa de peix, i el cao lau, uns fideus gruixuts i llargs amb brots de soja i verdura, ceba torrada i fines llesques de porc. Petits plaers que ens permeten apartar l’arròs i noodels que marquen tota la nostra dieta. És al concorregut mercat on coneixem a l’Eva, qui ens acompanyarà durant els dies de viatge que ens queden al Vietnam.

Els temples i pagodes, les cases antigues, patis enjardinats, tot plegat ens captiva mentre les parts més enigmàtiques de la ciutat es desvelen als nostres passos. En especial el pont japonès, la construcció més emblemàtica de la ciutat. És un petit pont cobert que s’aixeca amb forts pilars de pedra sobre un afluent del Thu Bou en el que reflexa la seva policromia rogenca i dins del que hi ha un temple vietnamita. El pont va ser construït a finals del segle XVI per ajuntar els barris xinès i japonès de la ciutat.

És en caure la nit però, quan veiem tota la màgia de Hoi An en la seva màxima esplendor. A mesura que es van encenent els fanalets de paper, diferents colors comencen a tenyir l’ambient de la ciutat. La gent local es troba a la plaça més cèntrica per jugar al que després d’espiar una bona estona, endevinem que és una espècie de bingo cantat i teatralitzat. Les embarcacions que fondegen en el riu es reflecteixen a l’aigua tranquil·la, i l’apelatiu de “ciutat de les llums” adquireix tot el seu sentit en aquesta ciutat que ens ha seduit amb lluminiscències del passat.

Aquesta entrada s'ha publicat en Vietnam i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Hoi An, la ciutat de les llums

  1. Dolors ha dit:

    Wooooow…com m’agradaria estar aquí…les llumetes i els fanalets m’encanten!!!! Gran escrit i fotos espectaculars!! Per cert, espero que hageu pres nota de la recepta del bahn i el cao lau!! 😉

    M'agrada

  2. Montse ha dit:

    Amb l’escrit i les fotos, m’arriba tota la màgia d’aquest lloc tan encisador. Gràcies!!!

    M'agrada

  3. Retroenllaç: Càm on Vietnam | un món de mons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s