Els dracs descendents de la badia de Ha Long

1

Els vaixells de guerra xinesos eren tants que ni tant sols deixaven veure la línia de l’horitzó. Les fràgils embarcacions vietnamites, molt menors en nombre i mida, estaven sucumbint ràpidament a les flotes xineses i les aigües turbulentes les tragaven ofegant qualsevol vestigi d’una possible victòria per part del Vietnam.

Des de temps immemorials que s’havien succeït les lluites entre els dos països i els intents d’invasió  per part de les tropes xineses sempre havien sigut refutats amb èxit. Aquest cop, però, els atacs eren més potents que mai i l’ombra de l’inevitable queia irremediablement sobre el poble vietnamita.

Quan les onades es van empassar l’últim vaixell de guerra i amb aquest tota esperança, el més lògic hagués estat que els pescadors i camperols vietnamites que contemplaven la desgràcia des de terra ferma haguessin fugit cap a les terres altes o s’haguessin rendit afablement. Però la lògica és avorrida i cobrada, pel que és difícil de trobar-la en les accions que passen a la història. En la nostra llegenda, els que havien contemplat amb estupor la derrota de la seva única defensa van contraatacar amb les fràgils barquetes i canoes que es trobaven amarrades al moll pescador. Lluitant per la seva terra i la seva llibertat, enfrontant-se a una mort segura amb la mirada ferma i el cap ben alt, combatent amb destrals i pals contra la pólvora Xinesa.

El David de la Nostra història no tenia res a fer amb un gran Goliat que no va dubtar en massacrar-lo poc a poc. Davant aquesta èpica mostra d’honor i valentia, l’Emperador de Jade, que no acostumava a prendre partit en les disputes humanes i a qui poc importaven els problemes terrenals, va decidir que havia d’intervenir a favor d’ un poble amb tal valor. Així que va enviar una família de dracs per ajudar als vietnamites.

El cel, ja tapat en aquell moment, es va enfosquir més i més. Els trons retrunyien des de la llunyania qual timbal batent i el vent bufava refulgint espurnes elèctriques. Dones i homes van mirar cap al cel, amb la respiració congelada, sense saber que estava passant quan van veure els sis grans dracs descendint d’entre els núvols i atacant els vaixells xinesos. La  seva fúria era imbatible. La força de les seves cues i potes va acabar en pocs minuts amb la flota xinesa mentre de la seva boca, entre vehements bafarades de foc, en sortien joies, perles i pedres de jade.

Dels vaixells atacants no en va quedar res i les barques vietnamites que no havien sigut abatudes van poder tornar tranquil·lament a terra. Els dracs varen quedar-se amagats sota l’aigua per si algun dia, en un futur, havien de tornar a aparèixer, i les pedres de jade, joies i perles que havien escopit per les seves boques furioses es van convertir en milers de petites illes que conformaven la millor de les defenses, muralla natural, per protegir als vietnamites de nous atacs.

La badia on va succeir aquesta història va prendre el nom de Ha Long, el drac descendent, i entre els seus milers de d’illots, autèntiques joies, ens movem lentament en vaixell fins arribar a Cat Cat, una de les illes més grans. La majoria de tours que ofereixen visites a la badia parteixen de Ha Long mateix i són molts menys els viatgers que arriben a Cat Cat per navegar la zona. Per això des d’allà les sortides en vaixell son més autèntiques, estan menys explotades i son molt més barates.

halong (41)

L’endemà al matí ens sembla viure un viatge oníric entre les gairebé dos mil illes i illetes de formes més capritxoses que apareixen d’entre la boira que desfigura l’horitzó. Tot i ser petites, les illes tenen una altura immensa als nostres ulls, les parets fosques que les formen sobresurten de l’aigua amb l’arrogància de la pedra, tot i que desgastades per la força de l’aigua. La vegetació creix per tot, trencant el color fosc, gairebé negre, del material que conforma les illes, i en cobreix amb una manta verda i espessa totes les superfícies planes. Cap esquerda queda lliure d’un arbre, un arbust o una palmera que s’hi estableixi. Navegant en el silenci més absolut ens perdem en un laberint aquàtic ple de màgia entre barques de pescadors i autèntics pobles flotants que es resguarden a la badia, i en el vaixell sigil·lós en el que ens movem ben bé sembla que haguem viatjat a un passat de llegenda. Fins i tot, en alguna ocasió, aquí i allà, de reüll o darrera nostre, veiem com algunes illes es mouen lentament o s’estremeixen de cop en un misteriós calfred, i sabem que son els dracs, que resten mig amagats entre l’aigua obscura.

És en el moment d’agafar els kayaks quan ens situem realment davant la grandiositat de les illes, a voluntat de les ones i les corrents, quan ens adonem que estem immersos en un dels paisatges de naturalesa més exuberant que hem vist des de que som al Vietnam. Els sons màgics dels insectes son la banda sonora de les illes, veiem els monos que les habiten saltant d’un arbre a l’altre, i els acolorits ocells tropicals les creuen en grans manades.

DCIM103GOPRO

A Cat Cat, hi passem el Nadal, que aquí s’allunya de ser una festa religiosa i s’assembla més a una espècie de carnaval on sobrecarregats arbres de Nadal i un excés malaltís de barrets de Pare Noel aproximen més la festa a un Halloween embafador i enganxifós. Degustant unes pizzes en el que és una excepció del nostre menú regades amb vi d’arròs que ens regalen vietnamites etílics dient que és happy water, sopem celebrant el Nadal entre una companyia genial, el David, l’Eva i una parella de simpàtics Mallorquins que ens fan xalar d’allò més.

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Havent conegut la Badia de Ha Long, i abans de que s’acabin els nostres dies al Vietnam, passem per Ninh Binh on la lletjor del que és una gran ciutat industrial i bruta no s’adequa a la bellesa dels paratges que la rodegen. Des de Ninh Binh anem a Tam Coc, una espècie de Badia de Ha Long en terra, on enormes formacions rocoses sobresurten d’entre la plana tal com ho feien les pedres de jade a l’aigua del mar. Entre elles serpenteja el riu Ngo Dong inundant els camps d’arròs al seu pas i escolant-se entre les muntanyes a través de petites coves per les que hem de passar encongits sobre la barca. Molt semblant a Tam Coc i igual d’exòtic és el Parc Natural de Trang An, una gran zona empantanegada entre muntanyes, temples centenaris i frondosa vegetació que també recorrem amb una petita canoa en la que creuem els estrets passadissos subterranis, llargues coves que ens permeten moure’ns per la zona.

El descobriment de les riqueses naturals i les històries llegendàries que les expliquen és la millor manera per acabar els nostres dies al Vietnam, un país que ens ha anat impactant més i més a mesura que el descobríem poc a poc. Tot i que el clima no ens ha acompanyat del tot en el nostre descobriment de Ha Long, Tam Coc i Trang An, la boira permanent i la fina pluja que queia intermitentment han dotat d’un aire fantasmagòric aquesta zona que ja de per sí sembla més pròpia d’una llegenda quimèrica que del món real.

Aquesta entrada s'ha publicat en Vietnam i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Els dracs descendents de la badia de Ha Long

  1. Retroenllaç: Càm on Vietnam | un món de mons

  2. Montse ha dit:

    Crec que ha valgut la pena canviar els canalons i l’escudella per la badia de Ha Long.

    M'agrada

  3. tonidibs ha dit:

    Que bonica la llegenda dels sis dracs!!!!!!! I molt ben explicada, semblava que ens hi trobéssim!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s