Submergits en els colors de la Gran Barrera de Corall

DCIM104GOPROSubmergir-nos entre el corall de la Gran Barrera ha estat un dels moments més emocionats i espectaculars del viatge. Sota l’aigua, el silenci del mar, els milers de colors que ofereix l’escull i la oportunitat d’observar la vida com transcorre en un hàbitat tan llunyà al nostre, ens ha semblat, simplement, fascinant.

DCIM104GOPRO

La manera més fàcil de visitar la Gran  Barrera de corall és allotjant-se a Cairns, una petita població costanera sense massa al·licients, però on la majoria d’empreses dedicades al turisme destinat a aquest gran ecosistema ofereixen desenes de possibilitats i de vaixells diferents.  A més de poder submergir-te entre els esculls, també hi ha diverses illes on passar uns dies de relax i una zona selvàtica per on poder perdre’s a caminar i descobrir l’entorn.

Al centre de Cairns i just davant de l’oceà s’hi troba l’Esplanade, el principal carrer de la població dedicat al turisme on, restaurants, hostals i agències que venen els tours conviuen atenent als milions de persones que cada any visiten la zona interessats sobretot en els esculls de corall. Davant mateix de l’oceà s’hi troba la Lagoon, una gran piscina pública i gratuïta, oberta fins i tot a la nit. Tothom qui es vol refrescar ho ha de fer aquí ja que al mar hi ha massa perills per a les persones. Com diuen els grans amfitrions que (gràcies al couchsourfing) ens han acollit a Cairns, en Liam i en Sam, si poses un peu al mar “everithing wants to kill you”. Efectivament, en aquesta època de l’any, a la costa hi ha meduses, molt petites però amb una concentració de verí tan alta que els australians ens han explicat que de rebre una picada ni tan sols tens temps de poder sortir de l’aigua. A més, hi ha cocodrils marins, els que causen més morts a l’any entre els banyistes i, per suposat, taurons. De tant en tant per poder banyar-se els australians han disposat una sèrie de xarxes al llarg de la costa per a protegir-se dels perills marins.

Després de recórrer els carrers amunt i avall i d’ investigar totes les agències i tipus de vaixells que ofereixen les sortides a la Gran Barrera ens decidim a contractar la que pensem que s’ajusta més al que nosaltres volem: passar quantes més hores millor a l’aigua. A més, ens assegurem que l’operador té el compromís de respectar l’ecosistema i esperem que el nostre impacte sobre el corall sigui mínim.

Ben d’hora al matí, en Sam ens apropa al port i allà ens espera el vaixell que ens porta cap a la zona on ens submergim per veure el corall. El vaixell triga ben bé una hora i mitja en arribar i el mar no està precisament tranquil, de manera que molta de la gent a bord porta un mareig considerable i acaben per no tirar-se a l’aigua, fet al·lucinant tenint en compte el preu que han pagat per fer-ho.

En arribar als esculls, tan sols contemplar la Barrera des de dalt ja és tot un espectacle de contrastos entre les tonalitats fosques de les zones on es troba el corall i el blau turquesa de l’aigua que amaga la sorra al seu davall. S’endevina fàcilment on es troben els esculls menys profunds ja que les ones trenquen al seu damunt.

Els que fan immersió son els primers en tirar-se al mar. A continuació, els pocs que quedem si restem la gent marejada, ens posem el vestit anti-meduses, aletes, mascara i cap a l’aigua. Només enfonsar el cap la sensació de tranquil·litat és absoluta i al·lucinem amb els colors que es veuen a simple vista. Les ganes de descobrir son tantes que immediatament comencem a aletejar. Arreu hi ha coralls de tots els colors, formes i mides imaginables. Jugant, nedant i perseguint-se els uns als altres, milers de peixos de colors ens distreuen per tots els racons, especialment els peixos pallasso (Amphiprion ocellaris)  que s’amaguen entre les anemones en apropar-nos.

Realment no li diuen Gran Barrera en va, aletegem i aletegem. De tant en tant, cansats per les onades i les corrents ens deixem portar allà on l’oceà decideix que hem d’anar i l’extensió de corall mai s’acaba, és impressionant.

Entre els esculls, com grans taques clares, s’obren al nostre davant, a la profunditat de l’oceà, grans extensions de sorra blanca. Quan portem ja unes horetes observant l’ecosistema coral·ligen i les espècies que hi habiten, en una de les profundes extensions de sorra s’endevina, majestuós, tranquil, sense moviment, la silueta d’un tauró. El respecte cap a l’esqual, d’uns dos metres de llargada,  es barreja amb l’emoció del que estem contemplant, és un animal molt elegant.

La sorpresa no acaba quan seguim nedant tan sols uns metres i observem una tortuga verda. El rèptil neda, s’amaga entre els coralls i roques, neda, es torna a amagar i ens ofereix una de les millors imatges quan puja a la superfície i surt a respirar. La tortuga verda (Chelonya midas) és una espècie amenaçada, reconeguda en perill d’extinció. Observant la seva bellesa esperem que els esforços que es fan arreu del món per la seva recuperació puguin revertir l’estat en el que es troba.

3 (2)

La nostra admiració ja és absoluta quan un dels taurons que reposen tranquils al fons de l’oceà inicia el seu moviment sinuós, esvelt, com si ballés amb la seva cua i, perseguint un peix, s’apropa cap a nosaltres. Ens caguem de por. Preciós. Però estem cagats. Podem apreciar perfectament les seves brànquies, el seu moviment al respirar, els ulls, la boca. És un tauró de puntes blanques (Triaenodon obesus), batejat així degut a les taques clares que pinten les puntes de les seves aletes i contrasten amb el seu cos grisós. Ens ofereix unes imatges espectaculars durant uns minuts i després, com si res hagués passat, torna cap al fons a seguir el seu repòs.

3 (1)

Ha estat un dia molt intens, després d’estar en remull més de cinc hores al·lucinant i sorprenent-nos amb cadascuna de les imatges que ens oferia l’escull de corall, és hora de tornar cap a Cairns abans que es faci fosc. Al port ens espera en Sam per portar-nos cap a casa. Cansats, però encara molt excitats, sopem amb els nostres amfitrions explicant-nos mútuament les aventures que cadascú de nosaltres ha viscut sota l’aigua. En Sam i en Liam, tot i ser australians, també s’han enfonsat a la Gran Barrera de corall per primera vegada, així que compartim les experiències viscudes i retirem a dormir i a somiar amb la immensitat de l’oceà i les meravelles que s’hi amaguen.

DCIM104GOPRO

Aquesta entrada s'ha publicat en Austràlia i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Submergits en els colors de la Gran Barrera de Corall

  1. Montse ha dit:

    Quina experiència tan colpidora.!!!

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Ngeniyerriya. Thank you Austràlia | un món de mons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s