Els Nou Dracs del Delta del Mekong

0.1.  (122)

Una de zones més interessants del sud del Vietnam, i que no ens podíem perdre de cap manera és el gran Delta del riu Mekong. En el que portem de viatge, el Mekong ha significat alguna cosa més que un simple riu que recorre els països pels quals hem estat transitant. Pels asiàtics que viuen a les seves ribes el riu és un ens que parla amb veu pròpia, amb mil veus pròpies, viu i productor de vida, que evoluciona, es transforma i transforma el seu voltant. Com en el Siddhartha de Hesse, el riu es veu com una metàfora de la vida, en el que l’aigua flueix com el temps sobre la nostra pell i la nostra ment. D’alguna manera aquesta visió se’ns ha impregnat mentre navegàvem per les seves aigües i mentre formàvem part de la vida a les seves ribes, i no podíem deixar de veure el lloc on el riu arriba a la seva meta morint en el mar. Com no podia ser d’altra manera, un riu que transcorre amb tanta vida i tant esplendor, ha d’acabar també de forma esplendorosa i engendrant més vida.

Uns disset milions de persones viuen en aquesta superfície de terra de més de trenta-nou mil quilòmetres quadrats de terreny (més que la superfície total de Catalunya) que el riu ha guanyat al mar gràcies als sediments que recull durant els 4880 quilometres que transcorre des de l’altiplà tibetà. En el delta, la suau sinuositat del Mekong es divideix en nou grans rius, raó per la qual, en la seva desembocadura, els vietnamites l’anomenen el Riu dels Nou Dracs.

Des de Ho Chi Minh, s’organitzen tours des d’un fins a tres dies on porten ramats de turistes, autobús, guia, hotel i àpats inclosos, a veure les zones més interessants del delta. A nosaltres continuen sense agradar-nos aquest tipus d’excursions i hi anem pel nostre compte. El fet de disposar de més temps que de diners ens permet anar a la nostra i des de Ho Chi Minh agafem un bus que ens porta a Can Tho, la principal ciutat del delta. Un cop allà ens afanyem a trobar un hostal barat i cèntric i ens servim de les bicicletes que ofereixen als clients per descobrir la zona.

Mentre recorrem el delta pedalant comprovem que és difícil diferenciar clarament entre el que és terra ferma i el que no. Aquesta zona no tant sols esta irrigada pels nou Dracs en que es divideix el Mekong, sinó que també hi ha un entramat de centenars d’afluents, canals i sèquies que conformen una extensa xarxa d’aigua connectant tots els rius entre si i que amara el delta convertint-lo en una gran zona empantanegada en la que resten poques parts de terra completa i clarament seca. Pedalant sense rumb ens perdem entre estrets carrers mentre descobrim els barris de Can Tho, passegem entre molls i zones de pescadors, petits temples i les cases més humils des de les que els més petits no es poden estar de saludar-nos en veure’ns passar; creuem tot tipus de ponts i pontets, des del pont més car i llarg del Vietnam fins a fràgils estructures de bambú que tremolen sota el nostre pas, mentre veiem com totes les canalitzacions d’aigua serveixen com a medi de transport per la gent del delta. Perdre’s en aquests barris ens sembla la millor forma de descobrir realment el territori, la gent que l’habita i la seva forma de viure, i és mentre ho fem quan recordem per què intentem evitar els tours programats.

Més enllà del formiguer que formen els carrers per on ens perdem s’estenen vastes extensions de camps de cultiu. En les fèrtils terres del delta s’hi produeix tot tipus de fruites i verdures però el cultiu estrella és l’arròs: la meitat d’arròs del país surt d’aquí, dada gens menyspreable si tenim en compte que el Vietnam és el segon productor mundial d’aquest cereal. És per aquest motiu que en la zona en la que ens trobem li’n diuen “el rebost del Vietnam”.

Havent descobert pel nostre compte la zona més pròxima a Can Tho volem veure el mercat flotant de Cai Rang, un dels més famosos i amb més activitat comercial de tot el delta, i la millor forma de fer-ho és des del riu mateix havent contractat els serveis d’un barquer local. Amb aquest propòsit anem al port de la ciutat per parlar amb les barqueres (totes són dones) i intentar quadrar un preu per l’endemà, però ens és impossible ja que no aconseguim acabar ni una conversa amb cap: quan estem parlant amb qualsevol d’elles, apareix sempre algú per darrera, un senyor gran amb taca-taca, un crio amb bicicleta, una jove que torna de comprar amb el cistell ple… li diuen alguna cosa a la nostra interlocutora i de cop aquesta calla, es gira, marxa o ens diu, directament, que no té res per oferir-nos, deixant-nos pasmats i sense entendre res en el que sembla un estrany boicot contra nosaltres. Comencem a lligar caps quan recordem que la propietària del nostre hostal volia encolomar-nos la barca de la seva neboda i li hem donat llargues. Ella ens ha dit, mig en broma, que ens vigilaria des de la Lluna i ara veiem que era veritat. Resulta que en el poble hi ha una espècie de llei no escrita segons la que ningú porta clients dels altres hostals. O això o la que ens allotja a nosaltres és la cap d’una màfia d’allò més organitzada i no ens podem estar d’imaginar-nos-la a lo Vito Corleone, controlant, amb mà de ferro, els negocis de Can Tho.

Finalment ens rendim i anem a l’hostal on ens rep entre riures i amb una bona oferta per sortir  abans de que surti el Sol a recórrer els mercats flotants. O sigui que l’endemà, sense alternativa, xiulant el nonainonaino de la banda sonora del padrino comencem a navegar. Amb la petita barca capitanejada per la neboda dels Corleone vietnamites, anem coneixent els secrets dels grans Dracs del riu Mekong i els petits canals secundaris plens de vegetació selvàtica.

Uns set quilòmetres després, just passades les sis del matí, arribem al mercat de Cai Rang, el més gran i famós del delta. Des de lluny s’endevina en les primeres llums del dia la silueta d’un munt de grans barcasses i ens hi anem atansant poc a poc entre petites embarcacions dels vietnamites que es dirigeixen remant a fer la compra. La majoria de les barques del mercat, autèntiques parades aquàtiques, venen tant sols un tipus de fruita o verdura, de la que van sobrecarregades fins a fregar l’enfonsament i floten a la deriva en un caos de parades i paradetes incomprensible als nostres ulls. Per tal de que els compradors sàpiguen de lluny de què disposa cada embarcació, aquestes pengen a dalt de tot d’una canya una mostra del que porten. Així, vist des de lluny, el mercat és una aglomeració de barques i barcasses surant sota un seguit de llargs pals en els que hi ha lligats una pinya, un bròquil, una carbassa o un manat de cebes.

Navegant entre aquest caos veiem gent de tot tipus i de totes les edats, alguns arriben, compren i marxen, altres passen l’estona xerrant amb uns i altres, veiem autèntiques casetes sobre les barques i com la gent fa una vida completament aquàtica. Havent navegat una estona per Cai Rang ens allunyem una vintena de quilòmetres per un dels rius més grans fins a arribar al mercat de Phong Dien, molt més petit i local, on no arriben les grans embarcacions turístiques que si que ens hem anat trobant a l’anterior. Aquest cop en barquetes molt més petites, continuem veient una gran activitat comercial. Molts dels clients d’aquest mercat son els mateixos venedors, que al mateix vendre els productes que cultiven, hi compren els que no disposen. La nostra jove guia ens explica que fa pocs anys que hi ha bones carreteres comunicant els diferents pobles de la zona i que des de sempre ha sigut molt més fàcil i barat moure les persones i mercaderies per via aquàtica que terrestre. Ara, les infraestructures van millorant ràpidament, però és més lent que es canviïn les costums. Ens comenta que la majoria de barqueres i venedores son dones ja que els homes són els qui treballen al camp produint les fruites i verdures que es venen allà.

A mesura que passen les hores les barques es van dispersant i el mercat es desfà entre rius i canals. Nosaltres arribem a Can Tho amb les primeres gotes d’una pluja suau que ens mulla tímidament la cara mentre ens acomiadem del tot del riu Mekong. Als mercats, com a tot el delta, la vida transcorre plàcida com l’aigua abans d’arribar al mar i entre l’aparent caos d’estrets carrers, dels serpentenejants rius i canals, de les aglomeracions de barques, hi hem aprés de la forma de viure calmada i tranquil·la entre nou grans Dracs.

Aquesta entrada s'ha publicat en Vietnam i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Els Nou Dracs del Delta del Mekong

  1. antoni ha dit:

    M’he fet un bon tip de riure amb la màfia de les barqueres!!!!!

    M'agrada

  2. Oscar ha dit:

    Repartiment de serveis a turistes, barques amb pals mostrant el producte en venda, … sembla que a la seva manera estan molt ben organitzats!!!

    M'agrada

  3. Retroenllaç: Càm on Vietnam | un món de mons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s