សូមអរគុណ Cambodja

10

សូមអរគុណ Cambodja, Oukun. Per les imatges que ens has donat de la selva, per les estampes d’enormes i inacabables planes repletes de camps d’arròs en les que tant sols destacaven, de tant en tant, una palmera, algun treballador, el brillant reflex del Sol a l’aigua. Gràcies també per l’amonk, un dels més gustosos dels teus plats tradicionals, on el curri es mescla deliciosament amb la llet de coco.

Marxem de Cambotja poc després d’haver-hi entrat. Amb una gent tant alegre i riallera com a la resta de sud-est asiàtic i força diversitat ètnica i cultural, de ben segur que Cambodja és un país que pot oferir molt més que les ruïnes d’Angkor, màxim al·licient per la majoria de viatgers que trepitgen el país. Nosaltres hem vist i conegut molt menys del que ens hagués agradat d’aquest petit país on hem fet una visita més ràpida del que voldríem, però d’aquesta manera tenim una bona excusa per tornar-hi.

Han sigut tretze magnífics dies ens els que hem recorregut al voltant de 1500 km, majoritàriament en bus i en vaixell, però també n’hem fet força amb tuk-tuk, sobretot entre les fantàstiques ruïnes d’Angkor.

Abans d’entrar a Cambodja des de Laos havíem sentit a parlar força de la frontera per la que havíem de passar. Se’ns deia que era la pitjor del sud-est asiàtic, la més corrupta, difícil de creuar sense que el funcionari de torn intentés robar-nos alguns dòlars o que ens fiquessin problemes. En agafar el bus que ens ha de portar cap a Cambodja, un Laosià engominat, amb les sabates tant lluents com el cabell, ulleres de sol fosques i camisa ben planxada, ens demana, amb un to de veu tant mafiós com la seva pinta, els nostres passaports i una bona suma de diners. Amb cara de perdonavides ens explica que si tots els del bus passem pel nostre compte la frontera alentirem molt el procés de tramitació dels visats i que serà més fàcil i ràpid que ho deixem tot a les seves mans, que és un servei de la companyia d’autobusos (del que no ens havien parlat en comprar el bitllet). Els passaports s’acumulen a les seves mans: espanyols, americans, holandesos, francesos… sembla que tothom està d’acord en donar-li el document més valuós que un pot tenir mentre viatja, però no nosaltres. Ho parlem amb altres viatgers i turistes i de seguida som uns quants que ens hi neguem, davant l’evident enfado del mafiós, que ens amenaça en deixar-nos allà tirants i dient que haurem de pagar més si ho fem pel nostre compte.

Un cop a la frontera, fins i tot el conductor de l’autobús i els funcionaris ens recriminen que vulguem tramitar els visats pel nostre compte. Som una dotzena de persones que ho fem sols, davant el mig centenar que han confiat en l’engominat i, òbviament, nosaltres n’avancem molt més. No fem cas a ningú i anem fent les gestions pertinents. Per creuar la frontera s’han de seguir els següents passos: primer s’ha de segellar la sortida de Laos pagant un dòlar; després, arribant a l’entrada de Cambodja, s’ha de pagar un altre dòlar a canvi d’un document que acrediti que no es té febre (et prenen la temperatura corporal a la carretera mateix) i més endavant, en un tercer xiringuito, s’ha de pagar el visat d’entrada al país.

La primera estafa és en pagar la sortida de Laos. Ens demanen dos dòlars en comptes d’un i quan protestem ens diuen, amb un to de veu rutinari i contundent, que fa poc que s’ha apujat la taxa. Tot i que no ens ho creiem, no tenim res a discutir i paguem els dos dòlars. Però ens fa ràbia ser víctimes d’aquesta corrupció. Centenars de persones creuen cada dia aquesta frontera, la quantitat de diners que treuen els funcionaris de torn sense fer res és exagerada. Ho anem parlant amb els altres “insubmisos” i ens anem escalfant. Vint metres després, quan ens criden per prendre’ns la temperatura, ens hi neguem en rodó. Pel que hem llegit a internet sabem que és una altra estafa, que ningú ens demanarà el resguard que demostra que no tenim febre i que el xiringuito que tenen allà muntat és il·legal. No els fem cas quan ens diuen que no se’ns permetrà l’entrada al país i animem a altres viatgers a fer el mateix que nosaltres. La mirada de la funcionària, que es queda palplantada, maleint-nos termòmetre en mà, no pot contenir més mala llet. Òbviament, passats uns altres vint metres, quan per fi segellem l’entrada a Cambodja, ningú ens demana cap resguard. Allà intenten acreditar-nos que la taxa que estem pagant és el preu real del visat i ens ho hem de creure, tot i ser poc més del que esperàvem, en cap moment sabrem si ens han tornat a estafar o no. Sigui com sigui, tot plegat ens ha sortit més barat que a mans del mafiós de la frontera i ens sentim triomfants en la nostra petita i absurda lluita contra la corrupció fronterera del dia.

cambodja 1 (3)

Per sort l’entrada al país és la nostra pitjor experiència a Cambodja. A banda de l’estada al camp d’extermini de Choeung Ek, es clar. El ric passat del país, l’esplendor d’una gran civilització constructora i productiva però que va acabar amb un suïcidi ecològic, se’ns mostra resguardat entre arrels centenàries, i contrasta tristament amb el macabre passat recent, on els Khmers Rojos van ser protagonistes de les més grans atrocitats contra els seus propis germans.

Actualment, Cambotja és un país que intenta mirar endavant però sense oblidar cap de les seves etapes pretèrites, i que ens ensenya els temples i l’esplendor d’Angkor amb orgull i les desgràcies de les presons i camps d’extermini sense lloc per a l’oblit i amb voluntat expressa d’evitar que es repeteixin etapes com les que els va tocar viure fa pocs anys. A banda de la riquesa social i cultural del país, també ens emportem un record extraordinari de la riquesa natural, que ens ha premiat amb una de les imatges més inoblidables de les nostres vides, les del plàncton brillant enmig de la foscor de la nit.

Per això i per molt més, per ensenyar-nos el millor i el pitjor, gràcies, Cambotja!

cambodja 1 (344),.

Anotació | Aquesta entrada s'ha publicat en Cambodja i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a សូមអរគុណ Cambodja

  1. Montse ha dit:

    Enhorabona!
    De moment, tot i que us heu assegut sota d’unes quantes cols, no heu acabat a la panxa del bou, com dèieu en l’escrit “Un Blog?”

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s