Bioluminiscència a Koh Rong

1.1

Després de tres dies volent veure totes i cadascuna de les pedres d’Angkor i de dos més descobrint el tèrbol passat de Cambodja, necessitem uns dies de descans, unes petites vacances, i tenim clar on les hem de fer. Cambodja té una petita línia costanera que dona al golf de Tailàndia i gaudeix d’illes tant paradisíaques com les tailandeses, però molt menys explotades turísticament. Al menys això és el que creiem abans d’anar-hi. Res més lluny de la realitat.

El nostre destí és l’illa de Koh Rong, a la que s’arriba des de Shianoukville, un petit Lloret de Mar amb una platja súper explotada, infestada de bars i restaurants que no deixen ni un pam de sorra lliure, soroll, brutícia i desenes d’europeus de tercera edat passejant amb cambodjanes jovenetes, en una ciutat que tant sols utilitzem de pas per anar a la nostra esperada illa. A Koh Rong hi busquem tot el contrari del que lamentablement es pot trobar a Shianoukville: calma, tranquil·litat, una hamaca on estirar-nos, un tros d’arena des d’on escoltar les onades trencant a la platja, aigua transparent i Sol. Però sobretot, el més gran incentiu per anar a la illa, és el de veure la bioluminiscència del plàncton, els milers de microorganismes brillant en les fosques aigües de la nit, ja que és un fenomen difícil d’observar.

cambodja 222 (91)

Amb aquestes idees clares desembarquem contemplant astorats el desastre en el que s’ha convertit la platja. No recordem on vàrem llegir que continuava verge, que el turisme no hi havia deixat la seva desoladora petjada. Però tant sols baixar del vaixell es mesclen les cançons dels Red Hot amb l’omnipresent Hotel Califòrnia, l’olor a marihuana dolenta que els locals venen als turistes arriba fins al moll, brillen de lluny els cartells lluminosos d’hostals i restaurants, i alguns viatgers “atrapats” a l’illa ens volen portar als hostals on els donen allotjament i comissió a canvi de clientela.

A Koh Rong no hi ha carrers, ens allunyem de la zona més turística caminant per l’estret tros de sorra que queda entre el mar i la línea de bars, restaurants i guesthouses construïts gairebé damunt mateix de l’aigua. Darrera d’aquests, la selva espessa i indòmita protegeix l’interior de l’illa. Després de buscar un hostal tranquil passem la tarda remullant-nos en les aigües que es conserven netes i transparents en un paisatge que ens retorna als nostres primers dies de viatge, quan seguíem peixos de colors entre el corall de les illes tailandeses.

L’atreviment dels negocis turístics en plantar-se davant del mar és tal que en cada petit temporal que enfurisma una mica les onades, la sorra desapareix desprotegint-ne els fonaments i deixant-los a la vista com ossos sense pell agonitzant per mantenir-se en peu. Per tal de tapar-los i mantenir suficient tros de platja en la que plantar les terrasses dels bars i restaurants, els illencs intenten guanyar terreny a l’aigua omplint carretons de sorra treta del mar mateix per abocar-los pocs metres més amunt. Resignats esperen que una vegada i una altra el mar recuperi el que li pertany per poder recomençar el moviment de sorra en la més viva representació del mite de Sísif que haguem vist mai.

Quan es fa fosc, les desenes de bars de l’illa canvien la música tranquil·la que ha sonat durant el dia per electrònica repetitiva i taladrant, els guiris es pinten, es perfumen i s’emborratxen entre crits, les llums de colors dels diferents locals tenyeixen la sorra i es reflecteixen en l’aigua de la platja. Però canvien altres coses a l’illa, i ens n’adonem a mesura que ens allunyem de la part més explotada. La selva, que semblava romandre en un estat semi adormit durant el dia, desperta de cop. Ja no existeixen per nosaltres bars ni restaurants, ni música forta ni turistes. Tant sols el vent que porta la simfonia de milers de bestioles cap al mar per sobre l’aigua; les palmeres, com posseïdes per l’esperit de la selva quan les agita el vent corbant-se sobre la platja; el perfum salat del mar i… la foscor més absoluta. Les estrelles pampalluguegen al cel però al mar el plàncton no s’il·lumina. El primer dia fem una retirada frustrats però sense desesperar. L’endemà hi tornarem.

cambodja 222 (102)

Però l’endemà tampoc veiem brillar l’aigua. L’absència de lluna ens dona la foscor necessària com per que la bioluminiscència es deixi veure i tot i que ens deixem engolir una mica pel mar en el que remenem l’aigua per fer brillar els microorganismes planctònics, no tenim sort. Més frustrats, comencem a desesperar. El tercer dia a Koh Rong ens atrevim a creuar l’espessor de la selva per anar a l’altre extrem de l’illa, lliure de l’explotació turística, a gaudir de Sok San, una llarguíssima platja de set quilòmetres. El camí per creuar l’illa és difícil i llarg. Arbres i plantes es precipiten sobre nosaltres, petits riuets inunden el nostre pas i en algunes ocasions, més que caminar, hem d’escalar entre les roques relliscoses per seguir endavant. Per la dificultat de tornar quan es faci fosc -ja que volem passar el dia sencer a Sok San-, lliguem un preu convenient amb un barquer que ens tornarà a la part de l’illa on dormim després de la posta de Sol.

La platja de Sok San no cap en les nostres mirades de tant llarga que és. La sorra, blanca com la neu, fa mal als ulls tant sols de mirar-la; l’aigua, d’un blau turquesa, ens mostra el fons marí com a través d’un mirall. El poc turisme que arriba fins aquesta platja s’escampa en els quilòmetres de sorra com petites esquitxades humanes, prou llunyanes entre si com per què tots sentim que hi estem sols. Però el rastre humà hi és per tot arreu: una gruixuda línea de deixalles ressegueix cada pam de platja entre la sorra i l’inici de la selva. I és que allà on gairebé no arribem les persones, hi arriba el nostre rastre. El mar ha tornat a terra part de la brossa que la gent hi tira, per tant trobem arreu plàstics, botelles, caixes, phorexpan, sabates, pots de medicament i fins i tot xeringues, en l’abocador que tristament ens trobem al mig del paradís.

IMGP0391

Quan ja és fosc i després de passar el dia a la platja, tornem amb la barca que havíem emparaulat, donant la volta a l’illa per mar. Quan portem poc més de deu minuts veiem, entre el camí d’escuma que la barca dibuixa al mar, uns minúsculs reflexes de color blau. Sense pensar-ho allarguem els braços i es fa la màgia: comencen a saltar espurnes blaves en ficar les mans a l’aigua, com si aquestes fossin troncs avivant un foc tungstè. Les aigües s’il·luminen, per fi veiem el plàncton brillant al mar. Amb la barca parada ens tirem a l’aigua i, com si el firmament fos tant sols el reflex del que ocorre al nostre voltant, nedem en un mar d’estrelles en la foscor que s’encenen amb el nostre moviment, una de les experiències més impressionants de les nostres vides.

L’endemà al matí marxem de Koh Rong encara extasiats per l’espectacle del plàncton, però amb el trist record de la brutícia que n’embruta les platges. En una banda de l’illa el turisme explota tots els recursos i en l’altra s’hi amunteguen els residus que genera. Potser fa un temps anar a l’illa de Koh Rong equivalia a anar a un lloc idíl·lic, però no pas ara, quan s’ha pervertit fins i tot el paradís.

IMGP0443

Anotació | Aquesta entrada s'ha publicat en Cambodja i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Bioluminiscència a Koh Rong

  1. Montse ha dit:

    ¡¡¡Que moment tan màgic us ha regalat el mar!!!

    Liked by 1 person

  2. LA TIETA EVA ha dit:

    Hola Familia, doncs si així es, l’ humá ho fa malve tot… només busca diversió de la dolenta i destrossar els paradissos, així com varén fer Adan i Eva !! no som consecuents del que se l’hi fa al Planeta, només per pur egocentrisme… Peró sempre hi ha un raconet on gent com vosaltres el pot disfrutar i viure experiencies com heu viscut amb la llum blava del mar !! disfruteu d’aquests moments que sempre quedarán en la vostra ánima!… molts petons .. us estimem molt !!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s