Angkor, ecos del passat

p

Angkor, l’antiga capital de l’Imperi Khmer, és actualment un parc arqueològic que representa el màxim exponent de l’arquitectura, art i civilització Khmer, l’imperi dominant del sud-est asiàtic des del segle IX fins a principis del segle XV.

En el seu moment de màxim esplendor, al segle XII, Angkor va ser una de les capitals més desenvolupades del món i va arribar a  albergar un milió d’habitants, fins que al segle XV tant la ciutat com tota la cultura Khmer varen entrar en decadència i Angkor va ser abandonada completament. Les causes exactes del declivi de l’imperi son desconegudes però la teoria més ferma diu que va ser degut al deteriorament del sistema de gestió de l’aigua que comportà la reducció de les collites d’arròs, ja llavors, l’element primordial de l’alimentació Khmer. Per poder cultivar les enormes quantitats d’aquest cereal es va desforestar la gran plana en la qual es trobava la ciutat, acabant amb la selva que fins llavors havia ocupat la zona. Aquesta va ser substituïda per un impressionant sistema de regadiu que irrigava tots els camps i gestionava l’aigua per tal d’evitar inundacions de les pluges monsòniques i acumular reserves per les estacions seques. A la llarga, en un catastròfic intent de controlar la natura, la desforestació va causar l’alteració del cicle natural de pluges provocant èpoques de sequera intensa i èpoques de pluges torrencials que erosionaven el sòl i en feien impossible el cultiu. D’aquesta manera, els sediments erosionats per les pluges van col·lapsar la xarxa de reg, fent que també acabés col·lapsant tota una civilització sencera. La ciutat va ser abandonada, les cases saquejades i els temples que en un altre temps havien acollit a milers de monjos van caure en l’oblit. La selva va tornar a colonitzar el terreny que li pertanyia i del que havia estat arrancada, cobrint els grans temples d’una capa d’espessa vegetació. No va ser fins al segle XIX, que les runes van ser “redescobertes” i es van convertir en una de les principals atraccions arqueològiques del planeta. Al 1992, Angkor va ser declarat Patrimoni de la humanitat.

cambodja 1 (130)

Al nostre pas per Cambodja no podíem deixar de banda aquestes meravelles arqueològiques, i tot i que l’entrada no és precisament econòmica, decidim explorar els secrets d’Angkor durant tres dies. Tres dies aprofitats al màxim, descobrint tots els temples que podem i observant fins a la última pedra mentre des de les runes ens arriben els ecos d’un passat llunyà.

La diversitat de creences que es van succeir en el temps de l’Imperi Khmer ens reflexa diferents estils en cadascun dels temples que visitem. Així, hi ha temples hinduistes com el gran temple Angkor Wat, el monument religiós més gran del món, que conserva en molt bon estat les seves torres i galeries. Per als qui més matinem, Angkor Wat ens ofereix unes vistes espectaculars de la sortida del Sol pel darrera de les seves imponents torres, creant reflexes en l’aigua com si d’un autèntic mirall es tractés, confonent la silueta real amb la silueta aquàtica banyada entre nenúfars.

Altres temples, també hinduistes, reten homenatge a Shiva: Pre Rup, East Mebon, Phnom Bakheng, Banteay Srei i Banteay Samre.

Banteay Srei i Banteay Samre conserven en molt bon estat la majoria dels seus relleus. La delicadesa d’aquests, fa que Banteay Srei, un temple petit, vermellós, envoltat d’aigua,  es conegui amb el nom de la “Ciutadella de les dones”.

Però a Angkor també trobem temples budistes: Bayon, Neak Pean, Preah Khan, Ta Som i Ta Prohm, els tres últims d’una bellesa afegida degut al creixement de la selva sobre aquests temples ja que tan sols han estat restaurats i netejats de vegetació parcialment, en part de manera intencionada, el que els hi confereix una atmosfera molt especial.

El temple de Bayon conserva 37 torres en peu, la majoria de les quals contenen quatre cares que observen cadascun dels punts cardinals. Els significat dels rostres es debat entre els arqueòlegs, alguns opinen que es tracta de representacions del rei Khmer Javarman VII, altres tenen clar que es tracta de Avalokiteshvara, ser budista que mira el món amb compassió.

Sobre la gopura de Ta Som, la típica torre dels temples budistes, neix un gegantí arbre, que juntament amb el verd intens dels líquens i les plantes sobre les seves parets grisoses li dona un aire selvatic que ens encanta.

Però sense dubte, Ta Phrom és el temple que més ens ha impressionat. La vegetació, els grans ficus semblen créixer literalment de l’interior de les seves parets, del seu ventre. Ens passem hores i hores recorrent passadissos, perdent-nos entres runes i pedres que ens barren el pas degut a la força de la natura que, alhora, destrueix i conserva entre les seves arrels el que fa segles havia estat un complex monàstic. Ens sentim com en Mowgli al  Llibre de la Selva i no és difícil d’imaginar-nos entre monos cantant i gaudint de la jungla.

Angkor, ens mostra quelcom més que un passat d’esplendor, és més que un parc arqueològic on llegir en les empremtes de cultures antigues. També ens ensenya que la terra no ens pertany si no és de forma passatgera. Els incommensurables esforços que havia de suposar pels khmers el fet de crear tals prodigis arquitectònics amb les eines rudimentàries de les que disposaven, o haver desforestat tot el seu entorn natural, ens parlen, entre línies, de les fortes conviccions de les seves creences. L’orgull i la seguretat que es trobaven en la seva populosa i complexa societat es plasmen en les mirades de totes i cadascuna de les cares de pedra dels seus temples. Costa poc imaginar la confiança que tenien de que el seu imperi havia de ser forçosament etern. Ara, però, cinc segles després, passejar pel fantasmagòric entorn que resta del nucli del seu imperi ens fa pensar que en el que creiem, el que estem convençuts que durarà per sempre, les nostres seguretats més fortes, no són sinó quelcom efímer, que la naturalesa acaba recuperant el que és seu. Que l’únic que és segur i etern és el pas del temps.

En alguna ocasió sembla ben bé que un exèrcit de gegants s’hagués congelat a mig destruir un temple, que per un misteriós encanteri, mentre enderrocaven els grans portals, les muralles o les escultures, haguessin estat convertits en enormes arbres i que les seves potes blanquinoses i verdes cabelleres restin com a únics testimonis de la seva frustrada intenció destructora. Els ficus, però, semblen contrariats i no tenim clar si les branques que envolten les muralles i els relleus dels temples intenten destruir-los o conservar-los en peu. Mentre els líquens en tenyeixen la superfície, moltes de les pesades pedres que formen sostres, parets i tot tipus d’escultures es mantenen en el seu lloc original tant sols per la força protectora dels braços dels arbres. És com si la selva, en recuperar el territori que és seu, hagi tingut pietat de la memòria de l’imperi Khmer i en algun tipus de contradicció sobtada intenti resguardar-los del pas del temps entre bigues de fusta viva, preservant-ne les restes apuntalades en una forta abraçada vegetal.

cambodja 1 (337)

Aquesta entrada s'ha publicat en Cambodja i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Angkor, ecos del passat

  1. Lourdes ha dit:

    Tot i que la natura ha recuperat l’espai que les persones li havien pres, l’ha conservat. Ella és sàvia. N’hem d’aprendre molt. Una lectura fantàstica. Petons!

    M'agrada

  2. Felicitats per l’article, acabo de descobrir el vostre blog i ja m’hi he subscrit. Fa uns mesos vaig redactar l’article sobre Angkor Vat (o Wat) per la Viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Angkor_Vat). 🙂 És un dels meus objectius principals per visitar!

    M'agrada

  3. Oscar ha dit:

    La selva ha aconseguit dissenyar uns temples espectaculars!

    M'agrada

  4. antoni ha dit:

    L’Imperi Khmer, com altres civilitzacions al llarg de la història (Els Maies, els Anazasi, l’Illa de Pàsqua), va col·lapsar principalment per la sobreexplotació i subsegüent esgotament dels recursos naturals. La societat actual va pel mateix camí…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s