De coves i cascades

4-

L’aigua és més forta que la pedra. La del Mekong ha obert un ample llit de corbes i meandres des del Tibet fins al Vietnam, però a Laos milers de petits rius també han escarbat desenes de coves en les muntanyes d’aparença més forta i han creat piscines a les pedres en les que es precipiten des d’imponents cascades. La futilesa del temps humà es materialitza en les estalactites i estalagmites, escultures involuntàries creades per la seguretat passiva de milers d’anys d’insistència, i en les escultures en negatiu de les muntanyes buidades per la pressió i la paciència de l’aigua. Les pedres que els rius destrueixen en els seus salts, mentre llimen els còdols, són el tint que enrogeix el Mekong, són terra ferma al seu delta. Durant la nostra estada a Laos fem nombroses visites a aquests fenòmens que brillen, aquí, amb una intensitat especial.

A una trentena de quilòmetres de Luang Prabang, que fem en una hora de camí de corbes i desnivells en moto llogada, hi descobrim les cascades de Kuang Si. Aquestes neixen en una muntanya alta i pelada sobre la qual hi sobresurt una manta verda d’arbres i des de la que s’hi despenja, en caiguda de cinquanta metres, tot un riu sencer. És un salt ample i sorollós que crea, al seu voltant, un núvol de vapor d’aigua, el primer acte d’un espectacle de rierols, piscines i terrassetes que s’allarguen durant gran part del recorregut del riu. L’aigua és tant clara que més aviat sembla una boira pesada que llisca entre les pedres blanques, i ens banyem en els diferents pisos on el riu s’estanca en gorgs de diferents mides i profunditats però que tots conserven una fredor glacial. La calma del lloc es pot aprofitar tant sols a les primeres hores del matí i el fet d’haver-hi anat aviat sumat al de ser l’endemà de Haloween fan que tots els turistes estiguin dormint o amb ressaca i ens permeten gaudir sols, per una estona, d’unes de les cascades més espectaculars que mai hem vist.

La nostra estada a Vang Vieng després d’estar a Luang Prabang no respon als mateixos motius que el pas per la ciutat de la majoria de forans. La raó principal per anar-hi és la de passar nits d’oci psicotròpic com si no hi hagués demà. Quan aquest arriba, ànimes en pena intenten sobreviure el pes de la ressaca en els centenars de bars i restaurants de coixins a terra amb el cervell sedat per les repeticions de Friends que es passen non stop 24 hores al dia. A Vang Vieng, però, hi ha altres coses a fer. Allà hi lloguem una altra moto per escapar de la sorollosa vida més festiva i gaudir dels voltants de la petita ciutat. Com hem vist en altres llocs tant a Tailàndia com a Birmània Vang Vieng creix a la riba d’un riu que ha creat una esplanada entre muntanyes. L’esplanada, no pot ser d’una altra manera, coberta de camps d’arròs. Les muntanyes, plenes de coves. Si fins ara havíem vist com a cada obertura a la muntanya tant sigui de la mida d’una catedral com tant sols un forat a una pedra, algú hi havia posat un buda a dintre convertint-ho en santuari, a Laos també posen, davant de cada cova, una cabaneta de fusta a la porta per cobrar entrada. Com que en alguns casos necessiten justificar el preu de l’entrada, se’ls hi acudeix espatllar algunes coves ficant-hi escales, baranes i enllumenat.

IMGP8692

Com a Luang Prabang, els llocs on banyar-se ofereixen aigües fredes i transparents, acabades de filtrar per les roques des de les que s’escolen i tant diferents de l’aigua roja del Mekong que estem acostumats a veure. Els petits riuets de Vang Vieng es reflecteixen en els nostres ulls formant colors màgics que van des del blau més clar a un magenta verdós. El Nam Song, el riu més gran que creua la petita ciutat, l’intentem esquivar per banyar-nos-hi. En ell s’hi practica el túbbing, un “esport de risc” en el que els turistes es tiren en flotadors i se’ls pesca des dels bars per tal de ser alimentats a base de cubates que els amenitzen la baixada.

Després d’una curta estada a la capital laosiana arribem a Thakhek per continuar la nostra ruta entre coves i cascades. És una altra de les ciutats que han crescut regades per la fèrtil aigua del Mekong. Això li ha donat molta vida i es nota, sobretot, passejant pel centre de la ciutat que recorda un petit Luang Prabang. Uns quants carrers de cases colonials, arquitectura francesa que s’aixeca traient pit. Però hi ha una diferència molt gran amb Luang Prabang, i és que el centre de Thakhek no és patrimoni de la humanitat, no gosa de distinció, tampoc d’inversió per la seva conservació. Per això les cases no resplendeixen un blanc lluent, per això no alberguen tant sols hostals i restaurants. És un Luang Prabang corcat, com si milers de termites visquessin en els seus pilars, bigues i fonaments. Però el mateix motiu també porta una diferència fonamental. I és que amb els corcs i les termites, el fet que no hi hagi inversió, que no sigui patrimoni comú, ha permès que també hi pugui viure gent. Això humanitza l’arquitectura colonial, la fa més viva, i més boja, més caòtica. Però no és, el motiu de l’arquitectura, el d’albergar persones?

IMGP9309

A Thakhek, però, a banda de voler visitar la ciutat, hi hem anat perquè volíem fer el Loop, un recorregut circular de poc més de 450 quilòmetres ideals per fer en moto (n’hi ha que s’hi aventuren en bicicleta) per tal de visitar més… ho endevineu? coves i cascades, sí. El que lloga les motos recomana fer-ho en quatre dies, es clar, ell les lloga, però nosaltres amb tres en tenim prou.

Molts cops abans hem agafat motos al sud est asiàtic. En altres ocasions ens hem mogut en el caos més boig entre tot tipus de transports que de res coneixen (o respecten) cap tipus de norma de circulació, però enlloc com aquí havíem aprés tant de la conducció asiàtica. El primer que s’ha de saber és que la preferència sempre és pels animals. Des de gallines amb fileres de deu polls com llargues esteles al darrera fins a bous, vaques, porcs, gossos… poden creuar les carreteres en qualsevol moment amb total impunitat. En una ocasió som testimonis de tot un poble repartint-se, a la carretera mateix, la carn d’un porc que un camió havia aixafat al seu pas. Deixant de banda els animals no racionals, la preferència sempre va de transport més gran a més petit, independentment de si hi ha una intersecció, de si es va en el carril correcte o en direcció contrària o del que puguin dir les poques senyals existents.

DCIM104GOPRO

El primer dia ens allunyem de la plana creada pel Mekong per endinsar-nos en les muntanyes pròximes i, mentre aquestes es  succeeixen al voltant de la carretera, descobrim coves repletes de budes (algunes amb gent resant a dins, encens, espelmes i ofrenes de menjar) i alguns llocs d’aigües clares per banyar-nos. A mitja tarda parem a dormir en un petit poble a la vora d’un estany on farem nit i, tot passejant entre les cases, ens esgarrifem amb els míssils de la guerra secreta que s’utilitzen en alguns jardins de cases a mode de testos plens de flors, l’únic ús que s’hauria de donar a les bombes.

El segon dia de trajecte és més muntanyós. La mort i la desolació prenen el color blanc dels centenars de troncs del que feia poc havia sigut un immens bosc i que va ser ofegat per una presa i un pantà, en un desigual canvi de vida per electricitat. L’aigua estancada ens segueix durant força quilòmetres en els que anem passant pobles creats tots ells producte del desallotjament de les persones que vivien en les zones ara inundades. Més vida per electricitat. Poc a poc les carreteres, que fins al moment havien sigut acceptables, es converteixen en autèntics camins de cabres i creuem desenes de poblets coberts de pols, mentre la nostra moto es porta com una campiona entre els clots meteorítics del camí. Les principals atraccions d’aquesta jornada son un petit estany d’aigua filtrada per la muntanya, freda com el gel i transparent com el vidre, i una cascada al mig del bosc.

IMGP9090

El plat fort del Loop el trobem al tercer dia. És la cova Konglor. En arribar-hi no coneixem lo desproporcionat d’aquesta cova i ens hi endinsem sense saber que ens hi trobarem. Imagineu-vos, doncs, la nostra sorpresa en veure que la cova és un enorme forat a la roca de la muntanya del que hi surt un riu de més de deu metres d’amplada i amb força corrent. Amb la confiança justa pugem en una barqueta plena d’aigua i comencem a remuntar el riu mentre ens deixem engolir per la negror de la terra. En uns quinze minuts de la foscor més absoluta trencada tant sols per la tímida claror dels nostres frontals fem parada en una platja de sorra en el que és una autèntica catedral dins la muntanya i caminem uns deu minuts entre les estalactites i estalagmites més espectaculars que recordem, sentint en tot moment la remor del riu accentuada per l’eco intern de la cova. Quan semblava que havia acabat la nostra visita, tornem a pujar a la barca però no per anar cap a la claror sinó que seguim remuntant la gola de llop en la que ens trobem. Passem corbes i meandres, remuntem alguns ràpids i alternem les parts més amples i estretes de la cova fins que, per sorpresa nostra, una llum comença a clarejar entre la negror. Després de set quilòmetres de túnel humit, una obertura com en la que ens hem aventurat una hora abans, ens escup a l’altra banda del riu. La cova no era cova. Després d’explorar una estona la verda espessor de les ribes de l’altra banda, tornem més confiats i seguint la corrent arribem altre cop a l’entrada del túnel.

Per nosaltres Laos és salvatge, és tot natura. Selva, muntanya i camps d’arròs; coves, rius, llacs i cascades.

Aquesta entrada s'ha publicat en Laos i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a De coves i cascades

  1. antoni ha dit:

    Molt interessants les lliçons de geografia i història que aprenem explicades per vosaltres! Felicitats!

    M'agrada

  2. Montse ha dit:

    Això sembla el paradís, malgrat els 7 km de túnel humit recorreguts en una barca plena d’aigua.

    M'agrada

  3. Elisenda ha dit:

    Magnífics tresors amagats sota terra i records d’una esquerda compartida! Us estimo!

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s