ขอบคุณ Tailàndia

e2

ขอบคุณ Tailàndia. Gràcies Tailàndia. Gràcies per haver-nos acollit i haver-nos ensenyat els secrets de la teva gent, la teva cultura i gastronomia, i fer-nos descobrir els racons més increïbles dels diferents móns del teu país.

Marxem de Tailàndia havent fet 3500 km per tot el país. Hem agafat 11 busos i minibusos, una moto, 3 vaixells, 2 longtails i un speed boat que es va espatllar. Varem entrar-hi amb lluna plena, i gairebé torna a estar-ho quan marxem.

Els tailandesos mengen molt. I mengen sempre. No hem pogut saber si la seva hora de dinar és a les 12 o a les 14 ni si sopen a les 18 o a les 21, ja que des de les 6 del matí fins que els carrers queden deserts, aquests estan plens de gent menjant de tot. Ajuda el fet de que sigui més car comprar menjar per cuinar-lo a casa que comprar el menjar cuinat al carrer, per això sempre hi ha tanta gent als carrers, fent vida, menjant. Hi ha tot tipus de paradetes, des de les més humils que, amb una petita brasa fan pintxos de carn o d’escarabats, fins a les que són autèntics restaurants amb rodes, oferint tot tipus de plats de primer, segon i postres de manera ambulant. El més elaborat que hi hem trobat en el que a menjar al carrer es tracta, son els Food Courts. Allà, un seguit de petits llocs de menjar especialitzats cadascun en una cosa, envolten un tancat ple de taules i cadires on un pot seure lliurement.  N’hi ha de petits, amb 8 o 10 taules i 4 o 5 llocs de menjar, i altres amb capacitat per 300 persones i música i espectacles en directe.

El que més hem menjat a Tailàndia ha sigut el fried rice, i el pad thai (fideus d’arròs cuinats al wok amb salsa de soja), tant un plat com l’altre combinat amb verdures, pollastre o gambes. Quan ens hem mogut en llocs més genuïnament tailandesos, mentre esquivàvem els plats picants (si et diuen que una cosa pica només a little bit, et pot deixar els llavis, la llengua i fins i tot la gola, roent durant una hora), tant sols ens calia triar entre arròs o pad thai, pad thai o arròs. Amb això, les sopes i el picant, sembla que els tailandesos tenen coberts tots els àpats. Nosaltres ho complementàvem amb els deliciosos sucs de tot tipus de fruites que també venen per tot arreu (especial menció al dragon shake).

IMGP7872 IMGP8423--

A Tailàndia hi hem menjat molt bé. Tot i que les opcions siguin poques, la cura amb la que preparen cadascun dels plats, fa que siguin deliciosos. Quan realment ens hem delectat, però, ha sigut durant el festival vegetarià que ha tingut lloc a tot el país entre el 23 de setembre i el 2 de novembre. N’havíem sentit a parlar, però no teníem clar quan es feia. Mentre anàvem passejant pel barri xinés de Bangkok vam començar a sentir música i ens va semblar que hi havia una espècie de cercavila. Ens atansem a mirar i al·lucinem. Dracs de paper, confeti, llums de colors i… sang. Molta sang. Enmig del cercavila, una comparsa de 10 o 12 persones amb el pit al descobert, s’estaven tallant amb tot tipus de destrals, espases i boles de punxes. Al ritme de la música de tambors, amb moviments repetitius i cares d’extasiats, s’estaven tallant a la panxa, a l’esquena i, sobretot, a la llengua. Molt desagradable. Darrera el rastre de sang que van deixar, ens va caldre una estona per recuperar-nos veient les altres comparses que, com si res, continuaven passejant dracs de colors i focs artificials. Més tard ens assabentem que el festival vegetarià, que fa gairebé 200 anys que es fa, va començar quan, en mig d’un mortal brot de no hem pogut esbrinar quina malaltia, el canvi a una dieta vegetariana, va salvar als que quedaven vius. Sentint-se culpables per no haver pogut protegir la comunitat, els “mèdiums” de l’època es van autolesionar per absorbir la mala energia i mantenir-la allunyada de la resta. Doncs tant temps després, segueixen igual.

IMGP7920-

IMGP7883Tot i les exquisideses del menjar tailandès, n’hem trobat una que malgrat la seva tradició, a nosaltres no ens ha agradat trobar per tots els carrers de China Town. En diem exquisidesa pels preus que es paguen, no pas perquè ho haguem provat, res més lluny de la nostra intenció, ja que és l’aleta de tauró. En molts dels millors restaurants les ensenyen directament als aparadors, i formen part dels plats més costosos de moltes cartes. Un quilo d’aquest producte pot arribar a vendre’s per uns 1500€. La majoria d’espècies de taurons estan greument amenaçades per la sobrepesca i son realment vulnerables degut a la seva tardana maduresa per a reproduir-se i el reduït nombre de cries que tenen. Una de les principals amenaces que afecten aquestes espècies és el mercat que s’organitza entorn la venta de les seves aletes, agreujant el problema fins al seu màxim exponent amb l’anomenat i temut finning. Una pràctica pesquera on milers de taurons son capturats, se’ls hi tallen les aletes mentre la resta del cos, mutilat, és llançat al mar. D’aquesta manera, les bodegues dels grans vaixells disposen de més espai per emmagatzemar només les aletes, de molt més alt rendiment econòmic que els cossos.

Està clar que a banda de les festes i el menjar, han sigut moltes les coses que ens han sorprès i que hem  pogut gaudir de Tailàndia, com les seves increïbles illes i platges, autèntics paradisos on nedar i descansar, on descobrir un fons marí únic (i en greu perill de desaparèixer); una ciutat on la tradició i la modernitat conviuen com dues cares d’una mateixa moneda; i l’interior del país, que s’ha obert a nosaltres a través de cultures i religions mil·lenàries, i d’unes gents sempre somrients i amistoses.

Per la gent, per les platges, pels paisatges, per la cultura i pel menjar, gràcies Tailàndia!

IMGP7983

Aquesta entrada s'ha publicat en Tailandia i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a ขอบคุณ Tailàndia

  1. Retroenllaç: Nord de Tailàndia, pintat de taronja i verd | un món de mons

  2. M.rosa ha dit:

    Hooolaaa viatgers!!!Com esteu? Bé pel que he estat llegint esteu en un moment que a molts ja ens agradaria viure…per fi he pogut parar-me a llegir, tranquila i pausadament tots els escrits que heu anat penjant, i es que hem perdo ens les vostres histories, em tranporten en aquests llocs tan magics que esteu visitant…m’encanta com escriviu i com esteu vivint aquesta aventura tan especial!!Espero que continueu viatjant amb aquest esperit tan aventurer que teniu…i sobretot que continueu escrivint!!molts petons i una abraçada ben forta de part dels dos!

    M'agrada

  3. Adri i Cris ha dit:

    Hola nois! Ens teniu enganxats al blog! Ens alegrem molt de que estigueu descobrint tantes coses i gaudint tant del viatge, i això que només acaba de començar. Des d’aquí esperem que no se us acabin la curiositat i ganes de descobrir món, i que sobretot no deixeu d’explicar-nos-ho!
    Us seguim llegint!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s